S’ha demostrat que és precisament la col·laboració i la cooperació i no la competitivitat el que ens condueix, com a espècie, a una evolució més plena i sostenible. El bé propi està indefectiblement lligat al bé comú.
S’han perdut les regles, les formes i la voluntat de buscar riquesa i un repartiment més just i sostenible. El resultat és la gran crisi que va començar l’any 2008 i que ha demostrat que el sistema que teníem ha caducat i que ha arrasat amb el teixit empresarial del nostre país, és a dir, amb les petites i mitjanes empreses que són les que creen llocs de treball.
Necessitem empreses rentables, però ja no podem mesurar-les exclusivament pels resultats econòmics si volem que siguin duradores en el temps i l’espai i que creïn riquesa en un futur. Hi ha altres indicadors que incideixen cada vegada més en la decisió de compra dels consumidors. Indicadors que són la millor assegurança pels beneficis futurs d’una empresa.
Com diu Rachel Botsman: «Crec que estem en el començament d’una revolució col·laborativa que serà tan important com la revolució industrial”