És el que es despren de l’estudi presentat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Però no obstant això, s’observa un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.
Les dones són ja la meitat dels alts càrrecs de la Generalitat i llocs directius del seu sector públic, segons l’estudi La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic 2023, elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, que avui a la tarda celebra el seu 15è aniversari en un acte a la Llotja de Mar. De fet, els resultats obtinguts en l’estudi permeten comparar-los amb els assolits l’any 2020 quan es va publicar per primera vegada l’informe.
Les conclusions de l’estudi afirmen que, per primer cop, a bona part del sector públic de la Generalitat es compleix l’article 18.2 de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que estipula que les administracions públiques han de fomentar i vetllar per aconseguir una representació equilibrada de dones i homes als òrgans de direcció i dels organismes públics vinculats.
Presència femenina als òrgans de govern de les entitats adscrites a la Generalitat:
L’estudi té dues parts. A la primera, s’analitza la presència de les dones als òrgans de govern de les 216 entitats on la Generalitat de Catalunya té participació majoritària o paritària, uns càrrecs que no impliquen remuneració per aquesta funció (són membres de patronats, consells, juntes i fundacions), però sí tenen capacitat d’influència i decisió sobre qüestions d’àmbit públic rellevants en els àmbits de les infraestructures, l’educació, la sanitat, la cultura, l’economia, etc.
Dels 2.244 llocs que existeixen en els òrgans de govern d’aquestes 216 entitats, el 39% són ocupats per dones, percentatge que no arriba a la paritat, però que supera el 30% de l’any 2020. El motiu principal de l’increment de la participació femenina respecte al de fa tres anys és que la reducció total del nombre de places que s’ha produït en aquest període (de 2.925 el 2020 a 2.244 el 2023) ha afectat especialment als homes. De fet, s’ha produït una reducció neta d’homes (de 2.054 a 1.367), mentre el nombre de dones ha augmentat lleugerament (de 871 a 877).
Dels 14 departaments de la Generalitat, n’hi ha 8 (Igualtat i Feminismes; Acció Exterior i Unió Europea; Educació; Justícia, Drets i Memòria; Drets Socials i Cultura; Salut; i Presidència) on les entitats adscrites assoleixen la paritat (s’apropen o la superen) en els seus òrgans de govern. Mentre que en altres 6 departaments (Interior; Economia i Hisenda; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Recerca i Universitats; Empresa i Treball; i Territori) la participació femenina és baixa o en algun cas frega el mínim establert per la llei (26%-36%).
Presència femenina als alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic:
A la segona part de l’estudi s’analitza la presència femenina en els alts càrrecs i eventuals dels 14 departaments de la Generalitat de Catalunya i en els llocs directius de 163 entitats del seu sector públic (societats mercantils, fundacions, consorcis…), entre les quals s’hi troben, per exemple, ACCIÓ, Agència Tributària de Catalunya, Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Idescat, Agència Catalana de l’Aigua, Servei d’Ocupació de Catalunya o el Teatre Nacional de Catalunya.
Pel que fa al Govern de la Generalitat, el 55% dels 365 alts càrrecs i eventuals són dones, un percentatge superior al 48% de 2020. En canvi, a les entitats del sector públic que depenen del Govern, les dones representen el 41% en els 246 càrrecs directius (president/a, director/a i gerent), i superen amb escreix el 24% quantificat l’any 2020.
En total, les dones representen gairebé el 50% dels alts càrrecs i llocs directius en la Generalitat i el seu sector públic, un percentatge superior al 40% de fa tres anys i també força més elevat al 23% que representen en els llocs directius al sector privat.
La definició de taules de remuneració ha contribuït a fer gairebé inexistent la bretxa salarial.
La bretxa salarial està per sota del 5%, una xifra que és acceptable segons la nova Directiva de transparència. La inexistència de bretxa s’explica perquè les taules de remuneració són idèntiques per sexe i perquè en les noves incorporacions la bretxa pràcticament ha desaparegut. No obstant això, la bretxa del Govern de la Generalitat és sensiblement superior a la que s’assoleix amb les entitats del sector públic on gairebé és nul·la.
El sostre de vidre al sector públic és una realitat.
Tot i l’avenç en la participació femenina en els nivells de més responsabilitat, encara hi continua havent sostre de vidre a la Generalitat: les dones són el 74% de l’ocupació amb títol universitari (nivells A1 i A2), però només estan representades en un 55% entre els alts càrrecs i eventuals de la Generalitat.
Finalment, les dones són també les que pateixen més precarietat en els llocs de base al sector públic, atès que representen el 71% en el col·lectiu d’interins i personal laboral temporal, un percentatge superior al 65% en els col·lectius de funcionaris i personal laboral indefinit.
L’ODEE advoca per seguir treballant en la igualtat al sector públic, tot i els avenços assolits.
Més informació
- Estudi Presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
- Nota de premsa: Les dones ocupen ja el 50% dels alts càrrecs,eventuals i llocs directius de la Generalitat, enfront del 40% del 2020
- Vídeo de la roda de premsa de presentació de l’estudi Presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic
Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 02/11/2023
