Caixaforum, 13 d’octubre 2015
A l’ última jornada de l’ODEE vam reflexionar d’una manera col.laborativa, sobre què és la riquesa.
Una de les conclusions més importants va ser que la riquesa, més enllà dels diners, és tots els recursos naturals que tenim al planeta i aquells que s’obtenen a partir d’aquests.
La riquesa més cabdal, i precisament la que està en perill, és la que ens procura la vida, és a dir, la que ens dóna la mare terra. D’altra banda, riquesa és tot allò immaterial que aporten les persones al món: el talent, l’amor, l’art, la creativitat, la investigació, etc. Així com les creacions, les organitzacions, les empreses, els projectes, totes les obres d’art, la música, els avenços científics i tecnològics.
Però també hi ha una riquesa gairebé sempre invisible i no quantificada econòmicament: la saviesa, la generositat, la lluita i la cura per la supervivència de l’èsser humà que han dut a terme les dones al llarg de la història i que avui dia segueixen aportant. Només gràcies a la riquesa que hem descrit, avui podem crear projectes, organitzacions i empreses, i beneficiar-nos nosaltres i els que vindran després. «El Valor real d’una societat és allò que produeix benefici a tothom». Què fem amb la riquesa? Com la distribuïm? En quina quantitat? Qui ha de decidir com distribuir-la?
