Totes les entrades en Estudis

Impacte econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta a Catalunya

Amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada.

L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “Impacte econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada amb Europa i Espanya”, que ha comptat amb el suport de la Fundació bancària “la Caixa”.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

Anna Mercadé, directora de l’ODEE, Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de Cambra de Comerç de Barcelona

A més, és una de les millors eines per reduir la pobresa femenina i la pobresa infantil perquè possibilita que les mares puguin treballar i, per tant, genera un augment dels ingressos familiars presents (salaris) i futurs (pensions).

Però l’educació infantil 0-3 anys no és només un important mecanisme per reduir les desigualtats de gènere sinó que és sobretot un mecanisme molt rellevant per eliminar les desigualtats socials, així com per millorar el futur social i econòmic d’un país.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 30/01/2020

Enquesta a les Empreses sobre Igualtat de Gènere

L’objectiu de l’estudi, que ha realitzat el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, és aprofundir en el coneixement de la igualtat de gènere en el mercat laboral, a partir d’una enquesta que s’ha realitzat a les empreses catalanes dins el marc de l’enquesta del clima empresarial del tercer trimestre de 2018 que realitzen conjuntament la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat.

Les principals conclusions de l’estudi són que les dones representen el 41,4% de la plantilla a les empreses catalanes però només el 23,7% en els llocs de responsabilitat.

A la indústria les dones ocupen el 18,5% dels llocs de responsabilitat, mentre que l’hostaleria té el percentatge més elevat, el 31,4%.

Només el 28,2% de les empreses ha augmentat la presència femenina en la plantilla els darreres cinc anys i tan sols el 17,9% l’ha incrementat en els llocs directius, i la indústria és el sector on més ha augmentat la presència femenina als llocs de decisió els últims cinc anys.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona/ Desembre 2018

Indicador d’Igualtat de Gènere. Informe de resultats 2017

 

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona ha presentat l’actualització dels resultats de l’estudi de l’Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya, elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona amb la col·laboració de l’ODEE.
Aquest indicador es va crear per primera vegada el 2015, amb l’objectiu de construir un indicador global per a Catalunya que mesurés la igualtat entre homes i dones en els diferents àmbits socioeconòmics, de benestar i representació institucional.
En l’estudi es comenten els resultats obtinguts per al 2017, i es comparen amb els obtinguts en l’edició anterior (2015 i 2005), ja que l’objectiu de l’Indicador d’Igualtat de Gènere és quantificar en quina situació es troben les dones avui a Catalunya, pel que fa a 5 àmbits: formació, mercat de treball, sector TIC i R+D, condicions de vida i apoderament.
La conclusió és que les dones han continuat amb un nivell de formació superior, però això no s’ha traduït en la mateixa mesura en una igualtat en el mercat laboral. Aquest fet acaba repercutint en la qualitat de vida les dones ja que tenen una major probabilitat de caure en la pobresa, sobretot després de la maternitat, donat que dediquen més temps que els homes a la feina no retribuïda.

 

Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat

Cambra de Comerç, 15 de febrer de 2017

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Institut Català de les Dones (ICD) han presentat l’estudi “Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat a Catalunya” que pretén, primer, posar en valor un conjunt de tasques de cura de la llar i la família que dins del mercat laboral tenen un valor econòmic, i, segon, subratllar la importància de la desigualtat en la distribució d’aquestes tasques no remunerades entre homes i dones, i els efectes que això té per a la situació econòmica de les dones.

La realització d’aquest estudi respon al compliment de la Llei d’Igualtat efectiva de dones i homes que diu en l’art. 31 que “La Generalitat ha de fer, periòdicament, estimacions del valor econòmic del treball domèstic i de cura (…)” i a l’objectiu de l’ODEE d’elaborar estudis que quantifiquin i posin en valor el paper de la dona en l’economia i la seva contribució a la societat.

L’estudi posa de manifest que la realització de les tasques domèstiques i familiars segueix recaient majoritàriament sobre la població femenina, amb independència de la seva edat, situació laboral, tipus de llar o nivell d’estudis. En una societat igualitària en la distribució del treball remunerat i no remunerat, les dones podrien obtenir uns ingressos salarials bruts un 25% superiors als actuals.

En els 8 anys que fa de l’elaboració de la primera Enquesta d’Usos del Temps (2002-2003) i la segona (2010-2011), s’observa un augment gradual de dedicació dels homes a les tasques de la llar i la família (23 minuts més), que pràcticament coincideix amb la disminució que fa la dona a aquestes tasques. Per tant, la tendència és positiva, però el ritme és més lent del que seria desitjable. La distribució desigual de les tasques domèstiques acaba tenint un cost per a les dones de 8.852 milions d’euros anuals, és a dir, 2.759 euros anuals per dona.

 

 

Més informació:

Dones en els consells d’administració de les empreses a Catalunya

Autor: Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.


Actualització i principals conclusions de l’estudi de la presència de dones en els consells d’administració de les empreses catalanes amb dades 2016.

Indicador d’Igualtat de Gènere de Catalunya. Informe de resultats 2015 i 2005

indicador d'igualtat

Cambra de Comerç de Barcelona, 2 de març de 2016

L’Observatori Dona Empresa Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha presentat els resultats d’un nou estudi  elaborat per el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona a petició de l’ODEE, on per primera vegada es crea un indicador que dóna una visió global comparativa per gènere a partir de 22 indicadors de quatre grans grups: formació, mercat de treball, condicions de vida i empoderament. L’estudi pretén donar una visió global de la situació de la dona en comparació amb la dels homes mitjançant els 22 indicadors que s’han combinat per a extreure’n el resultats finals.
A partir dels resultats obtinguts, l’Observatori detecta una nova pobresa femenina, la protagonitzada per dones formades i que un cop arriben al mercat laboral pateixen desigualtat en sous i condicions laborals. Aquesta pobresa que s’allargarà en el temps amb menors pensions i amb menors prestacions per desocupació. Els indicadors també mostren  que s’ha perdut una dècada en l’aprofitament del talent femení en el mercat laboral i que s’ha frenat el procés de reducció de les desigualtats de gènere.

 

Dones en els consells d’administració de les empreses a Catalunya

Autor: Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.


Actualització i principals conclusions de l’estudi de la presència de dones en els consells d’administració de les empreses catalanes amb dades 2015.

Mesures de conciliació i reforma horària: opinió de les empreses catalanes

Cambra de Comerç de Barcelona, 17 de desembre 2014
L’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, han presentat els resultats d’un estudi realitzat a partir d’una enquesta a gairebé 3.000 empreses catalanes. Els objectius de l’estudi són, en primer lloc, conèixer com ha evolucionat l’aplicació de les mesures de conciliació a les empreses catalanes durant els anys de crisi i, en segon lloc, saber l’opinió que tenen les empreses sobre la reordenació horària al nostre país, així com conèixer el grau d’aplicació de l’horari europeu en les empreses catalanes i els factors que ho podrien afavorir.

Presentació de l’estudi «Les competències del futur. Les dones i el nou perfil directiu de les empreses»

S’haurien d’incorporar 865 dones més en els consells d’administració de les grans empreses catalanes per assolir l’equilibri de gènere (40%) que recomana el Codi de Bon Govern de les empreses cotitzades (2006) i la Llei d’Igualtat (2007) per a les empreses que tinguin més de 250 treballadors/es o facturin més de 22,8 milions d’euros. L’Observatori ha elaborat un estudi per conèixer quines són les principals funcions i competències dels/de les consellers/es i quin és el millor model a seguir  amb l’actual conjuntura econòmica. Pel que fa a les competències, el 100% dels/de les entrevistats/des consideren que s’hauria d’assolir un nivell òptim de competències tècniques, bàsiques i transversals. L’estudi mostra que la igualtat d’oportunitats és l’únic valor que garanteix l’atracció de coneixement i de talent a les organitzacions.

La pèrdua del talent femení al sector privat a Catalunya

Estudi Perdua Talent Sector Privat
Es va presentar l’estudi elaborat i es van exposar els resultats que mostre els dos tipus de causes que expliquen la desigualtat de gènere en la carrera professional. La primera és tot allò que té relació amb les dificultats de conciliació entre la vida professional i familiar (horaris, mobilitat, dedicació familiar, etc.). La segona està molt menys estudiada, i té a veure amb dinàmiques subtils que, sense estar directament relacionades amb la conciliació, discriminen o penalitzen les dones al llarg de la seva trajectòria professional. Per primera vegada a Catalunya, s’analitza el fenomen de la “discriminació subtil” i es quantifica on està situat el “sostre de vidre” de les dones professionals.

 

Subscriu-te al nostre newsletter

Pin It on Pinterest