Totes les entrades etiquetades bretxa salarial

La bretxa entre les taxes d’atur femenina i masculina s’amplia per la Covid-19 el tercer trimestre del 2021

Més del 30% de les dones en situació d’atur tenen estudis superiors (25% pel que fa als homes), fet que suposa una pèrdua de talent per a l’economia. 

La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere. 

Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany. 

Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021 

Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat. 

Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.  

Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.

Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya 

Per nivell formatiudestaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).  

En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.  

En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%). 

El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%) 

Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.  

Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones. 

La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes 

En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.  

En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).  

Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).  

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona 25/11/2021

Anna Mercadé en El matí de Barcelona de betevé

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, participa en el debat 8-M: lideratge femení del programa de radio El matí de Barcelona de betevé, junt amb Isona Passola, directora de l’Acadèmia de Cine en Català i productora executiva de massa d’Or, Gemma Recoder, directora general de Sun Music i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre i directora d’escena.

Segons l’estudi ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya’, només el 3 % de les dones estan ocupades en el grup de directors i gerents, enfront del 5,9 % dels homes. Les dones van cobrar un 23 % menys que els homes durant el 2017, una bretxa salarial un 0,4 % menor que l’any anterior. Tot i que la diferència global va disminuir, la discriminació per sou va continuar creixent entre els salaris més baixos un 0,5 %, fins a arribar a un 34,4 %.


-Link del programa

Font: betevé, 03-03-2020

Anna Mercadé entrevistada en el btv notícies vespre de betevé

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, és entrevistada al telenotícies vespre de betevé arran del cartell feminista i reivindicatiu de les festes de la Mercè d’enguany.

Tanmateix, aquest any el pregó de les festes de la Mercè anirà a càrrec de Leticia Dolera, actriu barcelonina i ferma defensora dels drets de les dones. Només 12 dones han estat les pregoneres del total dels 42 pregons de les festes de la Mercè, una xifra encara poc representativa de la participació de la dona en la societat.
La contribució femenina en els llocs de decisió i visibilitat està millorant, però encara no és suficient. Anna Mercadé afirma que «sempre que hi ha una dona al front d’una organització o empresa, es noten canvis», però hi ha molt camí per recórrer, encara un 70% de les empreses catalanes no tenen cap dona en els càrrecs de direcció i la bretxa salarial està al voltant d’un 30%.
Fa tres anys s’aprovà la llei 17/2015 d’Igualtat Efectiva d’Homes i Dones, però cal voluntat política i recursos perquè s’apliqui la llei i les dones aconsegueixin la paritat en els diferents àmbits de la societat.

 

Font: Betevé, 18-09-2018

 

Més informació:

 

La bretxa salarial a Catalunya i les seves conseqüències

02/04/2015-Via Empresa-La bretxa salarial és un problema de justícia, d’ equitat i de drets humans, però també és un greu problema social i econòmic pel progrés i la sostenibilitat d’ un país. Primer és un problema de justícia i de drets humans. Una manca del compliment dels drets mes bàsics d’ igualtat de tracte i de salari sense discriminació de sexe. Tal com es va ratificar al Tractat de Roma, quan es va formar la Unió Europea, o tal com diu la nostra Constitució.

 

Subscriu-te al nostre newsletter

Pin It on Pinterest