Si París va veure per primer cop una dona sent olímpica el 1900, ara arriben uns Jocs on el 50% dels participants són dones. Fou la tenista anglesa, Charlotte Cooper que es convertí en la primera atleta en guanyar una medalla olímpica als Jocs Olímpics de París, on només hi van participar un 2,2% de dones. Avui, més d’un segle després, la tercera edició dels Jocs a la capital francesa marcaran una nova fita, convertint-se en els primers jocs paritaris de la història de l’olimpisme.
Aquesta paritat és el resultat de diverses accions decidides per part del Comitè Olímpic com són un augment significatiu en el nombre d’esdeveniments d’equips mixtos, la implementació de polítiques específiques per donar suport a les atletes femenines, o un disseny de la programació pensat per donar més visibilitat a les atletes femenines amb una cobertura mediàtica equilibrada. Així, de les 329 medalles de París, 152 són per a proves femenines, 157 per a les masculines i 20 de mixtes. Una de les proves que s’estrena per primer cop és la marató femenina, que servirà per tancar els Jocs, i també hi haurà paritat en la delegació espanyola que envia a París 192 dones i 190 homes.
Cap d’aquests avenços hauria estat possible sense l’empenta de moltes dones pioneres i els canvis socials impulsats per tantes persones i organitzacions. L’esport, com altres sectors empresarials i laborals, encara s’enfronta a sostres de vidre i segregacions horitzontals, però realitats com les d’aquesta olimpíada mostren que les coses poden canviar quan hi ha una direcció clara i accions decidides.
Des de l’ODEE, volem celebrar l’esport femení i el progrés de les dones olímpiques amb una sèrie de publicacions a les nostres xarxes socials, que volen retre homenatge a les dones de casa nostra i del món sencer que han fet possible aquest canvi.
Si voleu conèixer aquestes campiones, us convidem a seguir-nos a les nostres xarxes socials durant aquest estiu.
Font: ODEE i Ara, 24/07/2024
Aquestes mesures de caire econòmic, social i d’igualtat de gènere, transversals i de diferents àmbits d’aplicació, es dirigeixen als diferents actors que constituiran el nou Govern de la Generalitat de Catalunya que resulti de les eleccions i als diputats i diputades que constituiran el nou Parlament de Catalunya.
Tradicionalment, al nostre país les polítiques públiques a favor de la família i la igualtat han tingut una orientació molt assistencialista, que tot i ser important, no han permès abordar la gran transformació pendent del model de societat actual.
Per això, demanem més mesures de caràcter proactiu i preventiu per fer un salt en l’assoliment de la plena igualtat de gènere. En aquest sentit, cal promoure la participació de les dones en el mercat laboral amb igualtat d’oportunitats i de condicions salarials que els homes, promoure la corresponsabilitat dins les llars, millorar la valoració econòmica dels llocs de treball en els sectors socials, promoure una major presència de dones en el sector tecnològic, garantir un servei universal i gratuït de cures, redefinir el sistema fiscal i de prestacions per no incentivar l’economia submergida, i alhora tenir un sistema d’ajuts públics senzill i eficaç per cobrir les situacions de vulnerabilitat.
Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 16/04/2024
La llei també serà d’aplicació al sector privat amb un calendari esglaonat per aconseguir la paritat; a partir del 30 de juny de 2024 només per a les empreses de l’IBEX 35, mentrestant, les empreses cotitzades amb una capitalització borsària superior a 500 milions d’euros tindran fins a 30 de juny de 2025 i les empreses amb una capitalització inferior, fins al 30 de juny del 2026.
Les empreses més petites de la borsa hauran de ser paritàries el 2026 en els seus consells d’administració i llocs d’alta direcció i les pimes estan exemptes d’aquesta regla.
La principal novetat de l’avantprojecte de llei de paritat és que els òrgans de decisió de la cúpula judicial i fiscal siguin paritaris, que hi hagi com a mínim un 40% de dones al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional, al Consell Fiscal, al Tribunal de Comptes i al Consell d’Estat.
La Comisión Nacional del Mercado de Valores s’encarregarà de vetllar pel compliment de la nova llei en el sector privat i l’Institut de les Dones en el sector públic.
En tots els casos, s’estableix que cap sexe podrà tenir una representació inferior al 40% ni superior al 60%, per la qual cosa no hi podria haver tampoc consells d’administració íntegrament femenins.
La vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, que rebutja exposar en esdeveniments sense presència femenina, va declarar que aquest projecte de llei és un nou pas perquè les dones puguin trencar el sostre de vidre i reduir la bretxa de gènere.
Font: Odee, 26 de maig de 2023
L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) s’uneixen per fomentar les polítiques d’igualtat entre les organitzacions associades a l’entitat industrial. Concretament, impulsaran conjuntament un programa per fomentar l’elaboració o l’actualització de plans d’igualtat adaptats a les casuístiques de cada empresa.
L’acord estableix que l’ODEE, dins de la iniciativa de l’Escola d’Igualtat, coordinarà i dirigirà una edició específica del Curs de Plans d’Igualtat a l’Empresa per a les i als professionals responsables d’aquest àmbit en les empreses i organitzacions del Consorci. El programa, que s’iniciarà el pròxim mes de març, permet realitzar la diagnosi i el disseny d’un Pla d’igualtat per a l’empresa, així com analitzar en clau de gènere els diferents àmbits que componen una organització, i prendre consciència i saber gestionar i corregir els estereotips de gènere i promoure dinàmiques que afavoreixin el bon clima laboral.
L’Escola d’Igualtat és una iniciativa que va néixer el passat mes de febrer per promoure i fer pedagogia pel que fa a les polítiques d’igualtat en el món de l’empresa, així com fomentar la presència de la dona en els càrrecs de decisió. L’objectiu de l’Escola d’Igualtat és formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.
Concretament, la iniciativa neix fruit de la llei que obliga, des del 7 de març del 2022, a les empreses de més de 50 persones treballadores a tenir el seu propi Pla d’Igualtat. Amb aquest acord, tant l’ODEE com el CZFB han volgut sumar forces per convertir-se en agents promotors del canvi i així assolir la igualtat i el compliment de la normativa vigent, ja que s’ha detectat que gran part del teixit empresarial català encara no ha implementat els plans d’igualtat per falta d’eines o recursos.
De fet, les últimes dades reflecteixen que només 500 de les 6.000 empreses obligades a establir plans d’igualtat a Catalunya ho han dut a terme a data d’avui. A banda, l’Estudi Presència de dones en Consells d’Administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya de l’ODEE, ja va posar de manifest que la presència femenina en els consells d’administració és del 25,3% i en els càrrecs directius del 22,8%, un percentatge molt baix.
L’acord s’ha donat a conèixer aquest matí a les oficines centrals del Consorci amb la presidenta de
l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roser Xalabarder Sagalés, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué Borrell.
Sobre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona:
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona té un especial compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) mundials, concretament amb aquest acord es compromet a vetllar pel cinquè objectiu, el qual estableix com a prioritat estratègica l’impuls de la igualtat de gènere i la presència de la dona en la indústria. Per aquest motiu, des de la institució s’estan fent passos claus per promoure el compliment de la normativa d’igualtat entre les empreses i fomentar que aquestes implementin els plans d’igualtat com a eines de transformació de la cultura empresarial basada en la igualtat.
Font: ODEE 24-11-2022
Les empreses amb participació de l’Ajuntament de Barcelona estan lluny de la paritat, i la tendència dels darrers anys no s’encamina cap a l’equilibri. Només el 22 % dels membres dels consells d’administració de Fira de Barcelona, TMB, Turisme de Barcelona i betevé són dones. Són xifres que no arriben al mínim del 40 % de dones als consells d’administració que ha fixat la Unió Europea en una nova directiva, però que només afectarà les grans empreses que cotitzen a borsa.
Al consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona, tant al Metro com al Bus, la proporció surt encara més baixa. En el cas del Metro, són dues dones de 15: Laia Bonet, presidenta de TMB, i Candela López.
Al Bus, hi ha tres de 14 membres, amb Bonet, López i també Francina Vila. La proporció no ha millorat en els darrers anys.
A Turisme de Barcelona ens fixem en el comitè executiu, que en els darrers anys ha incorporat més dones a les seves files. D’una sola que hi havia el 2019 a les quatre que hi ha ara d’un total de 12. Són Marta Clarí, en representació de l’Ajuntament; Artemí Nolla i Roser Xalabarder, per part de la Cambra de Comerç, i Marian Muró i Eva Borràs, amb veu però sense vot a les juntes.
A betevé la situació no millora. Amb la renovació del consell d’administració la tardor del 2020, es va passar de dues dones a una al consell d’administració. És Susana Alcaide, l’única entre els cinc membres que hi ha actualment a l’empresa que gestiona la televisió pública.
La proporció de dones que integren els consells d’aquestes empreses és baixa, però no pas més que a la mitjana de Catalunya, on només són el 17 %, segons dades de l’Observatori Dona Empresa Economia. La Unió Europea calcula que les dones són tan sols un terç dels membres dels consells d’administració de les empreses que cotitzen a borsa.
Laura Llinàs ha apuntat al ‘bàsics’, que aquestes xifres són “inadmissibles en ple segle XXI», i que als consells d’administració de les empreses catalanes encara queda molta feina per fer, ja que hi ha una clara falta de “processos transparents de selecció, de polítiques d’igualtat, de perspectiva de gènere i meritocràcia”.
La coordinadora de l’ODEE ha fet referencia a l’estudi “Presència de Dones en Consells d’Administració i posicions directives de les empreses catalanes” i ha destacat com d’important és que hi hagi dones als consells d’administració perquè «s’ha constatat que en empreses amb més del 40% dones al consell d’administració, les dones representen el 55% en el comitè de direcció«.
Font: betevé i ODEE, 8 de juny de 2022
L’ODEE ha presentat recentment l’estudi Presència de Dones en Consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya on es destaca que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració i el percentatge segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.
Xalabarder manifesta que cal que aflori el talent femení i que les dones puguin arribar a les cúpules, però per tal d’aconseguir-ho cal que l’administració faciliti polítiques públiques d’igualtat; un sistema universal i gratuït de llars d’infants amb l’objectiu que les dones no hagin de renunciar al seus llocs de treball ni a una promoció per la maternitat; corresponsabilitat en les parelles i que hagin més dones en el òrgans de decisió de les empreses. La presidenta de l’ODEE ha assegurat que quan hi ha una dona a dalt, s’apliquen mesures i instruments que garanteixin la igualtat efectiva entre homes i dones, com són l’aplicació dels plans d’igualtat.
Per aquest motiu la Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat recentment l’Escola d’Igualtat per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat, amb el seu primer curs de Plans d’Igualtat a l’empresa.
Font: ODEE i Vallés Oriental Televisió, 10 de març de 2022
La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere.
Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany.
Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021
Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat.
Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.
Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.
Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya
Per nivell formatiu, destaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).
En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.
En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%).
El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%)
Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.
Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones.
La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes
En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.
En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).
Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).
Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona 25/11/2021
El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Anna Mercadé, han lliurat els certificats que acrediten cinc dones de Ferrocarrils en competències directives i conselleres. Aquesta acreditació s’ha pogut dur a terme gràcies al conveni signat entre FGC i l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, que desenvolupa diverses accions amb l’objectiu de promoure polítiques d’igualtat de gènere al món de l’empresa.
Així, FGC i l’ODEE continuen amb el compromís de sumar esforços per promoure la col·laboració en l’execució de programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere i visibilitzar el talent femení per augmentar la presència de dones als llocs de presa de decisió, promovent la Plataforma de Base de Dades de Conselleres i Directives.
La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una dona per ser consellera o directiva, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país.
El grup de dones de FGC que han estat acreditades en competències directives i conselleres per l’ODEE són: Laura Eduardo Aubeso, Marta Espinós Arizti, Marina López Miralles, Guillermina Vinyoles Calvet i Núria Codina García
Font: FGC i ODEE, 9-04-2021
Es realitzaran un total de 6 sessions focalitzant en els sectors més afectats per la pandèmia: comerç, turisme, economia digital i tecnologia, cures i serveis a les persones, salut i alimentació i indústries culturals i creatives.
El cicle ha arrencat amb la seva sessió de presentació “Les dones en els sectors econòmics de Barcelona en l’era Covid-19”, on s’ha posat de manifest el fet que la pandèmia ha colpejat fortament l’economia de la ciutat, i entre els col·lectius que s’han vist més afectats trobem el de les dones, que ja presentava rellevants desigualtats socials i de gènere des de molt abans dels inicis de la crisi sanitària.
Barcelona ha vist com el seu PIB ha caigut un -8,3% interanual el tercer trimestre del 2020 i es preveu que es situï entorn d’un -10% en el conjunt de l’any, ja que la crisi de la pandèmia ha suposat la destrucció neta del 3% de l’ocupació, l’augment accelerat de l’atur (+36%) i una gran pèrdua del teixit empresarial. L’afectació de l’activitat econòmica és més acusada en sectors de serveis de mercat amb alta precarietat laboral: hostaleria, comerç i cultura i oci, en canvi hi ha sectors que es comporten relativament favorables en l’augment de llocs de treball com són el sanitari i el tecnològic.
Les dones, una vegada més han estat les més afectades per la crisi de la pandèmia, prop de la quarta part de la població adulta femenina de Barcelona està a l’atur, en ERTO i/o en cerca activa de feina, moltes dones estaven en l’economia informal (treballadores de la llar, cuidadores, venedores, etc.) que s’han quedat sense ingressos i sense ajudes. Però, a part de l’impacte econòmic, s’afegeixen els factors de difícil quantificació que han fet que les dones hagin rebut un major impacte sobre el seu benestar. Elles han patit més estrès per la dificultat de conciliar les tasques de cura i el teletreball o la manca de treball, quan es va eliminar la obligatorietat de teletreballar, els homes van tornar abans a la presencialitat que les dones, la distribució de les tasques de cura i domèstiques continua sent desigual i el fort augment del maltractament en els casos de convivència de violència domèstica.
Tot i així, els indicadors de participació femenina al mercat laboral de Barcelona segueixen per sobre de les mitjanes espanyola i europea i les actuals tendències econòmiques plategen el doble repte d’incrementar la participació de les dones al sector tecnològic i millorar la qualitat de l’ocupació en aquells sectors –com la sanitat-on la presència femenina és predominant, però les condicions laborals són sovint precàries.
El teletreball és una oportunitat que pot reduir la bretxa de gènere si s’utilitza bé perquè aporta “flexibilitat”, però ha de ser utilitzada tant per homes com per dones i les tasques de cura i domèstiques haurien de ser corresponsabilitat de tots dos membres d’una parella indistintament del seu sexe.
L’acte d’inauguració del cicle ha comptat amb la participació de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Basora, directora d’Emprenedoria de Barcelona Activa; Àngels Santigosa i Carme Poveda, de l’Observatori de Barcelona, i Anna Mercadé, presidenta de 50a50. En paraules de Jaume Collboni, «un dels reptes de futur és lluitar contra les desigualtats salarials i de gènere del mercat de treball, i per a això és absolutament necessari impulsar el talent de les dones». En aquest sentit, ha confirmat que ja s’estan implementant polítiques de reactivació per oferir formació en sectors estratègics. Segons les dades exposades per Carme Poveda i Àngels Santigosa, mentre que en el context actual sectors com el comerç i el turisme s’han vist dràsticament afectats per la pandèmia, les TIC han seguit augmentat els llocs de treball, fomentant així que la incorporació de les dones en aquest sector es converteixi en un repte fonamental. Paral·lelament, el sector Salut i Bio manté l’ocupació estable i es preveu que la valoració social de treballs de cura i salut augmenti en un futur molt pròxim. «La pandèmia ha obert les entranyes d’una societat organitzada en clau masculina, i la bretxa entre dones i homes i el sostre de vidre s’han accentuat», ha explicat Anna Mercadé, qui ha posat el focus en la càrrega de treball de cures extra que han patit les dones durant el confinament. Per això, ha afegit que el teletreball s’ha de reglar per conveni i les empreses han d’atorgar ajuts per a la conciliació.
El cicle continuarà durant aquest primer trimestre de 2021. Al llarg de les següents sis sessions, que es duran a terme en format virtual on s’analitzaran en detalls els sectors: Comerç (03/02/2021); Turisme (17/02/2021); Economia digital i tecnologia (03/03/2021); Cures i serveis a les persones (17/03/2021); Industries culturals i creatives (14/04/2021); Salut i alimentació (21/04/2021)
Per inscriure-us a les sessions cliqueu al següent link.
Font: Associació 50a50 i ODEE, 26 de març de 2021
