L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024, on la principal conclusió de l’estudi és que la dona continua estant infrarepresentada en els llocs directius i consells d’administració a les empreses catalanes i, a més, aquesta desigualtat està enquistada.
Altres de les conclusions que s’extreu de l’estudi:
Seguint aquest ritme, trigarem 40 anys fins arribar al 40% (el 2064).
Només el 13,4% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració, lluny del 100% que recomana la norma des de 2007.
Els avenços són molt tímids els últims tres anys. En llocs directius, les dones són el 23,5% (22,8% el 2021), en la Presidència el 19,3% (18,5% el 2021) i en la Direcció General el 16,2% (15,3% el 2021).
En les empreses públiques, la presència femenina en els consells d’administració és el 31,9% el 2024 (enfront al 29,8% el 2021) i en les entitats d’interès públic, que hauran de complir obligatòriament amb la paritat quan s’aprovi el Projecte de Llei de paritat, és el 18,1%.
L’estudi posa en evidència que les empreses amb consells paritaris tenen més d’un 50% de dones directives.
La segregació horitzontal per àrees funcionals es manté, però augmenta la participació de dones en les direccions d’R+D i Informàtica.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona presenta l’actualització dels Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2023, i la comparativa amb les edicions anteriors (2015, 2017, 2020). S’analitzen 26 indicadors que s’agrupen en quatre blocs per donar una visió complerta de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) formació, 2) mercat Laboral, 3) tecnologia i R+D, 4) condicions de vida i 4) empoderament.
La presència femenina en llocs directius es redueix i preocupa la manca d’avenços en igualtat al sector TIC.
L’estudi mostra com la reducció de les desigualtats en el mercat laboral s’ha estancat els últims vuit anys, malgrat que les dones estan cada vegada més formades en relació als homes.
De fet, les dones tenen menys fracàs escolar, fan més formació continuada, ocupen més posicions tècniques qualificades i científiques, i tenen més titulacions universitàries.
L’estudi també mostra com les bretxes de gènere més grans es donen en el sector TIC (matriculacions universitàries, ocupació TIC i ocupació R+D empreses) i en la presència en llocs de decisió i poder (càtedres, alcaldies, institucions, consells d’administració i càrrecs directius). En l’àmbit polític i en els consells d’administració és on més ha augmentat la presència femenina.
L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic on es confirma que les dones només ocupen el 24% dels llocs directius dels sector públic de la Generalitat de Catalunya i el 30% als òrgans de govern de les entitats adscrites.
L’estudi assenyala que la paritat només és a prop de complir-se en els alts càrrecs del Govern, mentre que està lluny de complir-se als llocs directius del sector públic.
L’estudi alerta de l’existència d’un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.
Les dones també són el segment que té més precarietat en els llocs de base al sector públic de la Generalitat.
L’ODEE proposa assolir durant la propera legislatura la paritat en alts càrrecs i llocs directius per complir amb la Llei d’Igualtat, i alhora reactivar la tramitació de l’avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública.
Des de fa més de 12 anys, l’ODEE analitza la situació econòmica, política i social de les dones en clau de gènere, per posar xifres a la desigualtat i demostrar que la pèrdua de talent femení és un llast per al creixement del conjunt de la societat. #Estudis ODEE
Amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada.
L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “Impacte
econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a
Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada amb Europa i Espanya”, que ha comptat amb el suport de la Fundació bancària “la Caixa”.
L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.
L’estudi demostra que la gratuïtat i
ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria
importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la
reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat
per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques
d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir
efectes significatius.
L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.
Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps
complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A
això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies
per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament
superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163
M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8
M€).
Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20%
de places públiques no només no tindria costos per al sector públic
sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un
increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en
més consum i, per tant, una major activitat econòmica.
L’estudi demostra que la universalització de l’educació
infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin
l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i
impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total
o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.
A més, és una de les millors eines per reduir la pobresa femenina i
la pobresa infantil perquè possibilita que les mares puguin treballar i,
per tant, genera un augment dels ingressos familiars presents (salaris)
i futurs (pensions).
Però l’educació infantil 0-3 anys no és només un important mecanisme per reduir les desigualtats de gènere sinó que és sobretot un mecanisme molt rellevant per eliminar les desigualtats socials, així com per millorar el futur social i econòmic d’un país.
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.