Totes les entrades en Coneixement

L’ODEE fa una anàlisi de la crisi en clau de gènere i reclama un reconeixement social i econòmic de les persones que treballen a primera línia

El personal sanitari, hospitalari i farmacèutic representa al voltant del 28% del total (unes 200.000 persones), amb una àmplia majoria de dones (el 70%).

Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, unes 715.000 persones a tot Catalunya constitueixen la primera línia de lluita contra la Covid-19. D’aquestes, el 65% són dones. En aquest sentit,  l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) vol agrair la gran tasca que estan realitzant diàriament, però reclama que aquest agraïment es materialitzi social i econòmicament, amb una compensació en dies festius i pagues compensatòries seguint l’exemple d’altres països europeus. A més demana que les dones estiguin presents en la pressa de decisions, tal i com marca el cinquè ODS de les Nacions Unides.

Dins d’aquesta primera línia, el col·lectiu principal és el personal sanitari, hospitalari i farmacèutic que representa al voltant del 28% del total (unes 200.000 persones), amb una àmplia majoria de dones (el 70%). A aquest personal cal sumar el que treballa en residències de gent gran i residències per persones amb malalties, que són unes 44.000 persones, i on la presència femenina és encara més elevada atès que representa el 84% del personal. Les treballadores de serveis socials (uns 26.000 persones, de les quals un 80% són dones) també estan fent una tasca fonamental en aquests moments de suport als grups més vulnerables. Tot aquest grup del personal que es dediquen a salvar vides i a tenir cura dels altres arriscant la seva pròpia vida es mereixen no només el reconeixement de tota la societat sinó també una retribució justa i similar a la que s’ofereixen a altres països europeus.

Un segon grup de treballadors i treballadores, que permeten el benestar de tots i totes són els empleats d’establiments d’alimentació i de productes bàsics que atenen als clients amb la màxima cura i prevenció. Aquest grup de treballadors/es és el segon més nombrós, són al voltant de 135.000 persones, i el percentatge de dones és del 64%.

També cal reconèixer la gran tasca que està fent el personal de neteja. Un col·lectiu molt precaritzat i feminitzat (el 86% són dones) i que ara s’està visibilitzant com un personal clau per protegir la nostra salut.

Altres col·lectius que treballen cada dia per cuidar-nos, protegir-nos i proveir-nos de productes bàsics són els cossos de seguretat i bombers (15% són dones), els transportistes de mercaderies (12% dones) i els treballadors de serveis postals obligatoris (56% dones).

El reconeixement és molt més ampli. No podem oblidar-nos dels periodistes, dels pares i mares que han de compaginar el teletreball amb les tasques de cura de familiars, i del conjunt de treballadors i treballadores de la indústria, l’agricultura i la construcció que no s’aturen perquè l’economia els necessita.

L’ODEE també vol fer un reconeixement a les empreses que són liderades per dones en tots aquests sectors i aquelles que integren la igualtat en la seva organització. En aquest sentit, recorda que la resposta més dràstica per combatre la pandèmia del coronavirus ha estat en aquells estats governats per dones: Alemanya, Nova Zelanda, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca i Islàndia.

Així mateix, l’ODEE posa de manifest la preocupació sobre com es podrà fer el desconfinament dels pares i mares treballadores si les escoles continuen tancades i els avis no poden fer el suport en la cura dels infants.

Pdf de la nota de premsa

Font: ODEE, 20-04-2020

La Feminització de la pressió

Cuidadores, infermeres, dependentes de supermercat….les dones són majoria en les professions que atenen els ciutadans aquests dies estressants i que estan garantint serveis essencials de cura, salut i alimentació.

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) fa referència a aquesta feminització de la primera línia de les cures. Mercadé recorda la «doble feina» que faran les dones en aquest temps perquè «les dones treballadores i que ara teletreballen, les autònomes (que cada vegada en són més), sobretot les freelance que són les mares joves que ho fan des de casa ara tindran un doble problema perquè seguiran fent les tasques domèstiques que feien i sobretot l’organització de la casa, tenint cura dels nens i nenes i, a sobre, hauran de cobrir les hores de les escoles bressol i de les escoles». 

Font: VIAempresa, 03-04-2020

–Link de l’entrevista

Article sencer

Anna Mercadé, Creu de Sant Jordi

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Presidenta del 50a50 ha rebut el guardó de la Creu de Sant Jordi, entre les 30 personalitats i 15 entitats que el Govern de Catalunya ha condecorat enguany pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, en el pla cívic i cultural.

Un reconeixement a la seva contribució per la igualtat entre dones i homes des de fa 25 anys amb l’objectiu de fer una societat més justa.

L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere i la representació territorial. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen els distingits amb les creus.

Molt orgullosos!!!! Moltes Felicitats Anna!!!!

Font: ODEE, 04-03-2020

Anna Mercadé en El matí de Barcelona de betevé

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, participa en el debat 8-M: lideratge femení del programa de radio El matí de Barcelona de betevé, junt amb Isona Passola, directora de l’Acadèmia de Cine en Català i productora executiva de massa d’Or, Gemma Recoder, directora general de Sun Music i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre i directora d’escena.

Segons l’estudi ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya’, només el 3 % de les dones estan ocupades en el grup de directors i gerents, enfront del 5,9 % dels homes. Les dones van cobrar un 23 % menys que els homes durant el 2017, una bretxa salarial un 0,4 % menor que l’any anterior. Tot i que la diferència global va disminuir, la discriminació per sou va continuar creixent entre els salaris més baixos un 0,5 %, fins a arribar a un 34,4 %.


-Link del programa

Font: betevé, 03-03-2020

L’ODEE presenta l’estudi de l’Impacte Econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta al President del Parlament

La presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roser Xalabarder, i la directora de l’ODEE, Anna Mercadé, han presentat al President del Parlament, Roger Torrent, l’estudi de l’Impacte Econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta a Catalunya en clau de gènere, un dia després de la presentació en roda de premsa.

D’esquerra a dreta: Anna Mercadé, directora de l’ODEE, Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Roger Torrent, president del Parlament.

La gratuïtat del sistema públic d’escoles bressol generaria un impacte positiu en l’economia i en la reducció de les desigualtats de gènere.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

A Catalunya cal reequilibrar el repartiment de costos de l’escola bressol pública entre sector públic i famílies, que es va trencar amb la crisi, i avançar cap a la gratuïtat total. El cost de fer 100% gratuït el sistema actual és de 107 M€, però aquest cost es compensaria amb l’impacte que generaria sobre l’ocupació femenina.

Font: ODEE, 31 de febrer de 2020

Més informació:

Impacte econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta a Catalunya

Amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada.

L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “Impacte econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada amb Europa i Espanya”, que ha comptat amb el suport de la Fundació bancària “la Caixa”.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

Anna Mercadé, directora de l’ODEE, Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de Cambra de Comerç de Barcelona

A més, és una de les millors eines per reduir la pobresa femenina i la pobresa infantil perquè possibilita que les mares puguin treballar i, per tant, genera un augment dels ingressos familiars presents (salaris) i futurs (pensions).

Però l’educació infantil 0-3 anys no és només un important mecanisme per reduir les desigualtats de gènere sinó que és sobretot un mecanisme molt rellevant per eliminar les desigualtats socials, així com per millorar el futur social i econòmic d’un país.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 30/01/2020

Enquesta a les Empreses sobre Igualtat de Gènere

L’objectiu de l’estudi, que ha realitzat el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, és aprofundir en el coneixement de la igualtat de gènere en el mercat laboral, a partir d’una enquesta que s’ha realitzat a les empreses catalanes dins el marc de l’enquesta del clima empresarial del tercer trimestre de 2018 que realitzen conjuntament la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Idescat.

Les principals conclusions de l’estudi són que les dones representen el 41,4% de la plantilla a les empreses catalanes però només el 23,7% en els llocs de responsabilitat.

A la indústria les dones ocupen el 18,5% dels llocs de responsabilitat, mentre que l’hostaleria té el percentatge més elevat, el 31,4%.

Només el 28,2% de les empreses ha augmentat la presència femenina en la plantilla els darreres cinc anys i tan sols el 17,9% l’ha incrementat en els llocs directius, i la indústria és el sector on més ha augmentat la presència femenina als llocs de decisió els últims cinc anys.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona/ Desembre 2018

Es presenta el projecte de l’ODEE en la Conferència International Women’s Entrepreneurial Challenge (IWEC)

Nova Delhi ha acollit la dotzena edició de la Conferència International Women’s Entrepreneurial Challenge (IWEC), una xarxa mundial de dones empresàries creada a iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona, que es va posar en marxa el 2007 amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Manhattan i la FICCI/FLO (Confederació de Cambres de Comerç i Indústria de l’Índia) i amb el suport de la Cambra de Comerç de Ciutat del Cap a Àfrica del Sud i amb el patrocini de CaixaBank i IESE Business School.

En el marc de la conferència s’han lliurat els premis IWEC que aquest any ha estat guardonada Montserrat Rossell, enginyera química per l’IQS i propietària de l’empresa ALTINCO SL, empresa dedicada al disseny i producció de productes nutritius i estimulants per a les plantes de manera ecològica i sostenible. Junt amb Rossell, la Fundació IWEC també ha reconegut la tasca de 39 empresàries, procedents de 30 països i de diferents sectors, des de l’enginyeria i la construcció, al sector tecnològic, energètic, màrqueting, alimentació, etc.

Durant la Conferència de l’IWEC s’ha comptat amb la presència del primer ministre d’infraestructures, Shri Gadkari. El representant del govern indi ha estat l’encarregat del cloure la primera de les jornades. Durant la seva intervenció ha destacat el desenvolupament de les infraestructures que s’està duent a terme al conjunt del país, atenent que són el segon país amb més població del món i el setè més extens.

Per la seva banda, la Cambra de Comerç de Barcelona ha presentant el projecte de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, i aprofitant la presència d’altres Cambres de Comerç i institucions de diferents països s’han fet nombroses reunions per arribar a acords de col·laboració i s’ha signat un MOU de cooperació amb IWEC.

Font: Cambra de Comerç de Barcelona, 20-11-2019

Els Premis Dona TIC, rècord de participació en la seva 5a edició

Més de cent candidates han optat als 11 premis, repartits en 7 categories, que es van atorgar ahir dimarts 8 d’octubre a la cinquena edició del premi, que un any més se supera batent nou rècord de participació.

En un acte celebrat a la sala Barts de Barcelona en el dia d’Ada Lovelace, la primera programadora de la història, 11 dones dels àmbits empresarial, professional i acadèmic han estat guardonades amb els Premis Dona TIC 2019. Els Premis que enguany arriben a la cinquena edició pretenen donar un reconeixement públic al paper de les dones en l’àmbit tecnològic alhora animar a nenes i joves a estudiar carreres tecnològiques. I a les professionals que ja estan investigant i treballant en els sectors tecnològics a assumir posicions de lideratge en el sector.

Els Premis Dona TIC 2019, lliurats aquest dimarts pel conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró qui ha comentat que només el 30% dels prop de 7 milions de treballadors del sector TIC a Europa són dones, una situació que també es produeix a Catalunya, ha anunciat que pròximament s’aprovarà un acord de Govern que eleva al Pla Dona TIC a estratègia de país.

La presidenta del jurat i directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Anna Mercadé, ha animat a les dones de l’àmbit STEM a presentar-se als premis i aconseguir així més visibilitat.

Les guanyadores d’enguany han estat:


– Eliduvina Abad en la categoria d’Emprenedora
– Susana Prado a la de Professional
– Rosa M.Badia a la d’Acadèmica / Investigadora
– Karma Peiró a la de Divulgadora
– Núria Salán ha rebut una Menció especial en la categoria Divulgadora
– Laura Dubreuil en l’àmbit Revelació
– Anna Reig en el d’Estudiant Universitària
– Anna Dacosta com Estudiant FP
– Everis Spain com a Iniciativa de referència empresarial
– Universitat de Deusto com a Iniciativa referent de centre formatiu
– Associació Espiral, ha rebut una menció especial pel seu projecte Technovation Challenge a Catalunya.


Els premis organitzats per la Generalitat de Catalunya dins el Pla Dona TIC, amb la col·laboració de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona fomenten la igualtat en la construcció de la societat digital, visualitzen i donen rellevància a la presència femenina en les carreres tecnològiques i les enginyeries alhora que promouen les vocacions en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM) de les dones, les joves i les nenes.

Des de l’ODEE felicitem a totes les premiades!!!!

Font: ODEE, 9-10-2019

La nova indústria: més tecnològica i més femenina.

Per què és tan important augmentar la presència femenina a la indústria? El principal motiu és econòmic.

Estem a les portes de la quarta revolució industrial i això exigirà una major demanda de titulats STEM.

Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona i autora de l’estudi  “Les dones en el sector industrial a Catalunya”.

Font: e-Indústria, N.7 març-2019

 

Més informació:

Pin It on Pinterest