Totes les entrades en Coneixement

La bretxa entre les taxes d’atur femenina i masculina s’amplia per la Covid-19 el tercer trimestre del 2021

Més del 30% de les dones en situació d’atur tenen estudis superiors (25% pel que fa als homes), fet que suposa una pèrdua de talent per a l’economia. 

La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere. 

Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany. 

Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021 

Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat. 

Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.  

Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.

Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya 

Per nivell formatiudestaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).  

En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.  

En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%). 

El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%) 

Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.  

Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones. 

La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes 

En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.  

En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).  

Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).  

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona 25/11/2021

Manual de documentació bàsica: Impulsem la comunicació no sexista a l’empresa

La Cambra de Barcelona elabora un manual de comunicació no sexista per a l’àmbit laboral

  • En el manual hi ha recomanacions pràctiques per evitar el sexisme en documents d’ús habitual a les empreses.

  • Es tracta del primer volum d’una col·lecció que abastarà diferents espais on la dona és discriminada en l’entorn laboral.


La comunicació i l’ús que en fem d’ella defineix allò que som i, sovint, traspua visions sexistes que cal evitar. Històricament, els hàbits lingüístics adquirits han invisibilitzat a les dones, especialment en el llenguatge econòmic i empresarial. És per això que es vol fer una transformació profunda per aconseguir la igualtat en tots els àmbits. Amb aquest objectiu i per iniciativa de dues empreses de la Cambra de Barcelona, Tema i Litoclean, amb el suport de l’ODEE (Observatori Dona, Empresa i Economia) s’ha creat una col·lecció de manuals de comunicació no sexista pensada per a la seva aplicació pràctica en qualsevol companyia.

El primer volum és el Manual de documentació bàsica, en el qual es troben recursos lingüístics per evitar el sexisme en aquells documents d’ús més habitual, des de contractes i pressupostos a nòmines i fulls de registre. L’orientació pràctica d’aquest manual és un dels seus trets característics i té molt a veure amb la seva metodologia d’elaboració en el si de les empreses Tema i Litoclean, on es va crear una comissió formada per professionals de diferents departaments que van recopilar i revisar amb perspectiva de gènere els escrits habituals amb què treballaven, trobant un biaix sexista en la majoria d’ells. Amb aquest treball de base i el suport d’especialistes en la matèria, s’ha confeccionat aquest recull de recomanacions que aquestes dues companyies han estat les primeres a aplicar.

“No es tracta només de canviar paraules i expressions d’alguns documents, és una transformació de la manera de pensar i de fer de l’empresa”, argumenta Begoña Mundó, CEO del grup Tema Litoclean i impulsora del projecte. Anna Mercadé, directora de l’ODEE, destaca la importància que la iniciativa la prenguin des del món empresarial: “Existeixen moltes guies creades per l’administració pública o des de l’àmbit intel·lectual, però això costa que s’implanti a les empreses. Ara són les companyies les que s’aixequen i fan una cosa pensada per a elles i d’aplicació àgil i senzilla, és un gran pas”.

La Cambra posarà a disposició de totes les empreses la descàrrega dels manuals a través d’aquesta web. De moment, hi podran trobar el primer volum, Manual de documentació bàsica, i més endavant estarà disponible el segon, Manual d’actes i reunions, enfocat no només a l’ús del llenguatge, sinó a la presència i els rols de les dones en esdeveniments corporatius de qualsevol classe i a les relacions entre professionals.

Sobre Tema i Litoclean

Tema (Territorio y Medioambiente, S.A.) és una consultoria de Seguretat i Medi Ambient especialitzada en indústria química, petroquímica, petroliera i minera. Va ser la primera companyia d’aquestes característiques a Espanya i una de les pioneres a Europa.

Litoclean és una consultora ambiental experta en el desenvolupament de projectes d’investigació i descontaminació de sòls i aigües subterrànies que en els seus més de vint anys d’experiència s’ha convertit en una companyia de referència en el sector, que aposta per la innovació i l’ús de la tecnologia més avançada.

Grup Tema Litoclean té presència a Espanya, Mèxic, Bolívia, Veneçuela, Perú i Equador i treballa a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Compta amb una plantilla multidisciplinària i altament especialitzada i és dirigida per un equip directiu paritari que vetlla per aconseguir un entorn de treball respectuós amb la plantilla i propicia la diversitat d’opinions, perspectives, cultures, edats i gèneres.

Sobre l’ODEE

L’Observatori Dona, Empresa i Economia és un fòrum de reflexió, estudi i propostes amb l’objectiu de posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual. L’Observatori parteix de la valoració i la importància que la Cambra té per la dona com a ésser fonamental en el món empresarial, professional i en l’economia en general. Aglutina totes les actuacions que realitzem en matèria d’informació, assessorament i promoció econòmica per a les emprenedores, empresàries, directives i professionals.

Més informació:

Font: ODEE/ TEMA i LITOCLEAN Barcelona, 22/09/2021

Cinc dones de FGC acreditades com a Conselleres i Directives de la Plataforma d’ODEE

El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Anna Mercadé, han lliurat els certificats que acrediten cinc dones de Ferrocarrils en competències directives i conselleres. Aquesta acreditació s’ha pogut dur a terme gràcies al conveni signat entre FGC i l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, que desenvolupa diverses accions amb l’objectiu de promoure polítiques d’igualtat de gènere al món de l’empresa.

Així, FGC i l’ODEE continuen amb el compromís de sumar esforços per promoure la col·laboració en l’execució de programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere i visibilitzar el talent femení per augmentar la presència de dones als llocs de presa de decisió, promovent la Plataforma de Base de Dades de Conselleres i Directives.

La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una dona per ser consellera o directiva, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país.

Imagen

El grup de dones de FGC que han estat acreditades en competències directives i conselleres per l’ODEE són: Laura Eduardo Aubeso, Marta Espinós Arizti, Marina López Miralles, Guillermina Vinyoles Calvet i Núria Codina García

Font: FGC i ODEE, 9-04-2021

Cicle de Jornades Virtuals sobre Lideratge Femení en sectors estratègics durant la pandèmia

L’Associació 50a50 i Barcelona Activa han engegat el Cicle de Jornades Virtuals sobre Lideratge Femení en sectors estratègics durant la pandèmia, tot un seguit de jornades que volen conèixer els reptes i les oportunitats als sectors estratègics durant la pandèmia de les empreses liderades per dones, amb l’objectiu de visibilitzar com les dones estan liderant alguns dels sectors econòmics més importants de la ciutat durant la crisi provocada per la Covid-19.

Es realitzaran un total de 6 sessions focalitzant en els sectors més afectats per la pandèmia: comerç, turisme, economia digital i tecnologia, cures i serveis a les persones, salut i alimentació i indústries culturals i creatives.

El cicle ha arrencat amb la seva sessió de presentació “Les dones en els sectors econòmics de Barcelona en l’era Covid-19”, on s’ha posat de manifest el fet que la pandèmia ha colpejat fortament l’economia de la ciutat, i entre els col·lectius que s’han vist més afectats trobem el de les dones, que ja presentava rellevants desigualtats socials i de gènere des de molt abans dels inicis de la crisi sanitària.

Barcelona ha vist com el seu PIB ha caigut un -8,3% interanual el tercer trimestre del 2020 i es preveu que es situï entorn d’un -10% en el conjunt de l’any, ja que la crisi de la pandèmia ha suposat la destrucció neta del 3% de l’ocupació, l’augment accelerat de l’atur (+36%) i una gran pèrdua del teixit empresarial. L’afectació de l’activitat econòmica és més acusada en sectors de serveis de mercat amb alta precarietat laboral: hostaleria, comerç i cultura i oci, en canvi hi ha sectors que es comporten relativament favorables en l’augment de llocs de treball com són el sanitari i el tecnològic.

Les dones, una vegada més han estat les més afectades per la crisi de la pandèmia, prop de la quarta part de la població adulta femenina de Barcelona està a l’atur, en ERTO i/o en cerca activa de feina, moltes dones estaven en l’economia informal (treballadores de la llar, cuidadores, venedores, etc.) que s’han quedat sense ingressos i sense ajudes. Però, a part de l’impacte econòmic, s’afegeixen els factors de difícil quantificació que han fet que les dones hagin rebut un major impacte sobre el seu benestar. Elles han patit més estrès per la dificultat de conciliar les tasques de cura i el teletreball o la  manca de treball, quan es va eliminar la obligatorietat de teletreballar, els homes van tornar abans a la presencialitat que les dones, la distribució de les tasques de cura i domèstiques continua sent desigual i el fort augment del maltractament en els casos de convivència de violència domèstica.

Tot i així, els indicadors de participació femenina al mercat laboral de Barcelona segueixen per sobre de les mitjanes espanyola i europea i les actuals tendències econòmiques plategen el doble repte d’incrementar la participació de les dones al sector tecnològic i millorar la qualitat de l’ocupació en aquells sectors –com la sanitat-on la presència femenina és predominant, però les condicions laborals són sovint precàries.

El teletreball és una oportunitat que pot reduir la bretxa de gènere si s’utilitza bé perquè aporta “flexibilitat”, però ha de ser utilitzada tant per homes com per dones i les tasques de cura i domèstiques haurien de ser corresponsabilitat de tots dos membres d’una parella indistintament del seu sexe.

L’acte d’inauguració del cicle ha comptat amb la participació de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Basora, directora d’Emprenedoria de Barcelona Activa; Àngels Santigosa i Carme Poveda, de l’Observatori de Barcelona, ​​i Anna Mercadé, presidenta de 50a50. En paraules de Jaume Collboni, «un dels reptes de futur és lluitar contra les desigualtats salarials i de gènere del mercat de treball, i per a això és absolutament necessari impulsar el talent de les dones». En aquest sentit, ha confirmat que ja s’estan implementant polítiques de reactivació per oferir formació en sectors estratègics. Segons les dades exposades per Carme Poveda i Àngels Santigosa, mentre que en el context actual sectors com el comerç i el turisme s’han vist dràsticament afectats per la pandèmia, les TIC han seguit augmentat els llocs de treball, fomentant així que la incorporació de les dones en aquest sector es converteixi en un repte fonamental. Paral·lelament, el sector Salut i Bio manté l’ocupació estable i es preveu que la valoració social de treballs de cura i salut augmenti en un futur molt pròxim. «La pandèmia ha obert les entranyes d’una societat organitzada en clau masculina, i la bretxa entre dones i homes i el sostre de vidre s’han accentuat», ha explicat Anna Mercadé, qui ha posat el focus en la càrrega de treball de cures extra que han patit les dones durant el confinament. Per això, ha afegit que el teletreball s’ha de reglar per conveni i les empreses han d’atorgar ajuts per a la conciliació.

El cicle continuarà durant aquest primer trimestre de 2021. Al llarg de les següents sis sessions, que es duran a terme en format virtual on s’analitzaran en detalls els sectors: Comerç (03/02/2021); Turisme (17/02/2021); Economia digital i tecnologia (03/03/2021); Cures i serveis a les persones (17/03/2021); Industries culturals i creatives (14/04/2021); Salut i alimentació (21/04/2021)

Per inscriure-us a les sessions cliqueu al següent link.

Font: Associació 50a50 i ODEE, 26 de març de 2021

L’ODEE presenta l’informe: Indicadors d’Igualtat de Gènere a Catalunya 2020

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona presenten l’actualització dels Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2020, i la comparativa amb l’edició anterior (2017). S’analitzen 28 indicadors que s’agrupen en quatre blocs per donar una visió complerta de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) Formació; 2) Mercat de treball; 3) Sector TIC i R+D 4) Condicions de vida; i 4) Apoderament.

La presència femenina en els llocs de decisió augmenta fins al 39%, mentre continuen guanyant un 13 % menys per hora que els homes

  • L’estudi mostra que els àmbits on més s’han reduït les desigualtats els darrers tres anys són en els càrrecs institucionals i en la política. Per contra, augmenta la desigualtat en els indicadors de pobresa i d’ocupació en R+D.
  • La reducció de les desigualtats en el mercat laboral s’ha estancat els últims tres anys, malgrat que les dones estan cada vegada més formades en relació als homes.
  • L’estudi alerta de l’existència d’un sostre de vidre que impedeix a les treballadores amb perfils tècnics superiors accedir als alts càrrecs i posicions directives. També alerta sobre l’estancament de la presència femenina en carreres tècniques.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 05/03/2021

L’ODEE presenta l’estudi: La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic

L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic on es confirma que les dones només ocupen el 24% dels llocs directius dels sector públic de la Generalitat de Catalunya i el 30% als òrgans de govern de les entitats adscrites.

  • L’estudi assenyala que la paritat només és a prop de complir-se en els alts càrrecs del Govern, mentre que està lluny de complir-se als llocs directius del sector públic.
  • L’estudi alerta de l’existència d’un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.
  • Les dones també són el segment que té més precarietat en els llocs de base al sector públic de la Generalitat.
  • L’ODEE proposa assolir durant la propera legislatura la paritat en alts càrrecs i llocs directius per complir amb la Llei d’Igualtat, i alhora reactivar la tramitació de l’avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública.

Més informació:

Font: ODEE, 17 de desembre de 2020

Anna Mercadé, Premi d’Honor del We Leadership Awards 2020 en el Women Evolution

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, rep el Premi d’Honor dels We Leadership Awards 2020, en el marc de la segona edició del congrés Women Evolution, reconeixent així la seva llarga trajectòria en defensa dels drets de les dones i el seu compromís amb el lideratge femení.

Enguany unes 150 dones i una vintena de ponents han participat en el Women Evolution que ha portat per títol We Hybrid Health & Leadership for Women, dirigit a directives i empresàries que promou el lideratge femení en la salut, el benestar emocional i l’activitat professional.

Entre la vintena d’experts de salut, empresa, tecnologia i comunicació que han participat en l’esdeveniment: Eugenia Bieto, directora d’ESADE Women Initiative; Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO; Mar Alarcón, fundadora de SocialCar i vicepresidenta del Comitè Executiu de Foment del Treball Nacional; Óscar Torres, director de B2B Management Program d’ESADE; Argelia García, experta en Gestió Econòmica Intel·ligent i sòcia directora de ToGrowfy; Ramon Aurell, director de la unitat de reproducció assistida de Quirón Barcelona; Natàlia Juan Serra, especialista en medicina interna del Centro Médico Teknon, i el cirurgià plàstic Ramon Vila Rovira.

Aquesta edició el congrés ha estat marcat per totes les mesures de protecció sanitària al coincidir amb la pandèmia i, a diferència d’altres anys, s’ha pogut fer el seguiment on-line.

Altres dones han estat premiades amb el We Leadership Awards 2020: Carme Torras, professora i investigadora de l’Institut de Robòtica CSIC/UOC; Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà; Eva Blanco, directora de Relacions Públiques d’HP i líder de Lean In Barcelona, i Anna Blasco, exdirectora d’Atenció Ciutadana de l’ICO de l’Hospitalet.

Anna Mercadé ha afirmat en recollir el guardó: «Les dones tenen unes habilitats i competències que avui necessita el món actual».

Felicitats a totes les premiades!!!

Women Evolution

Font: ODEE, 08-10-2020

Jornada Rols de gènere i la conciliació en temps de la covid 19 en el Parlament de Catalunya

“Fins que no organitzem la societat en clau de gènere: horaris, espais, serveis públics de qualitat i gratuïts, …millor no tenir fills en aquestes condicions” manifestà d’Anna Mercadé en l’acte “Rols de gènere i la conciliació en temps de la covid 19” dins de cinquena sessió de la XII legislatura del cicle «La igualtat efectiva de dones i homes, un repte de país» al Parlament de Catalunya.

L’obertura de la sessió a càrrec del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, qui ha exposat com la crisi de la Covid ha evidenciat i agreujat els desequilibris i les desigualtats socials, mediambientals i econòmiques, així com les de gènere.

El debat, moderat per la periodista Ariadna Oltra, compta amb les intervencions de: Carme Juares de l’Associació Dones Migrants Diverses; Anna Mercadé, directora de l’Observatori de Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Sara Moreno, professora de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i Mireia Portas, actriu, que han explicat amb detall, exemples i xifres com la crisi de la Covid 19 ha posat més de manifest les desigualtats estructurals que la societat porta arrossegant des de fa molts anys.

En aquest sentit el Banc d’Espanya, a través d’un estudi, ha constatat que el salari de les dones cau un 11,2% després del seu primer fill. Situació aquesta que s’agreujarà amb la crisi de la covid 19 on la natalitat s’enfonsarà més. Hi ha més traves per tenir fills i una caiguda de l’esperança de vida, que a Catalunya és de 1,4 anys.

Vegeu l’estudi del Banc d’Espanya “The child penalty in Spain 2020″.

Podeu recuperar l’acte clicant aquí.

Font: ODEE, 15 de juliol 2020

Roser Xalabarder: “Volem un món que posi al centre les persones, no la riquesa»

Roser Xalabarder, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona és entrevistada per El Nacional.cat on explica que és l’ODEE, la seva missió i els diferents indicadors que mostren les desigualtats que encara pateix la dona en el món laboral, especialment en els càrrecs de presa de decisió.

La pèrdua del talent femení “té múltiples causes” i una de les que destaca Roser Xalabarder és l’educació. El passat mes de gener, l’ODEE reivindicava en el seu darrer estudi un sistema públic d’escoles bressol de Catalunya. “Això beneficiaria a 16.000 dones, que no haurien d’abandonar el mercat laboral, i a unes altres 20.000, que no haurien de demanar una reducció de jornada”, subratlla la presidenta de l’ODEE que insisteix en que el futur de la societat s’ha de dirigir cap a un escenari de coresponsabilitat: “Volem una societat que posi les persones al centre, no pas la riquesa”.

Malgrat patir menys fracàs escolar i estar més formades que els homes, les desigualtats augmenten exponencialment quan es fixa la mirada als llocs directius. En aquest sentit, l’ODEE compte amb el projecte de la Plataforma de Dones Conselleres i Directives, que té com a objectiu contribuir a pal·liar aquesta situació. “Des de la Plataforma fem que aquest talent femení sigui reeixit i reconegut en els consells d’administració i en els recursos humans de les empreses perquè apostin per elles dins dels càrrecs directius”, afegeix Xalabarder, que recorda un estudi de 2013 on s’apuntava que només el 30% de les empreses catalanes tenia una dona en el seu consell d’administració.

El passat 23 d’abril l’ODEE va presentar un Manifest on planteja 10 propostes per tal que les dones no empitjorin i facin cap pas enrere enfront a crisi mundial sanitària generada per la COVID-19 i on es demana que es constitueixi un Comitè de crisi on hi hagi paritat de dones i homes i que estiguin formats en igualtat de gènere.

Per veure l’entrevista clicar aquí

Font: El Nacional.cat 28-06-2020

La Cambra de Comerç de Barcelona s’adhereix a l’any Mercè Pàniker i Alemany i delega en l’ODEE la seva representació

La Cambra de Comerç de Barcelona s’adhereix a l’any Mercè Pàniker i Alemany per a donar difusió a la seva figura com a exemple i referent per a les dones i delega en el ODEE la seva representació i participació en els actes que es promoguin.

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat commemorar el centenari del naixement de l’empresària, feminista i activista social catalana Mercè Pàniker i Alemany (Barcelona, 1920 – 2012). L’Institut Català de les Dones organitza i coordina els actes de reconeixement a aquesta figura històrica i Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia n’és la comissària.

Mercè Pàniker fou una de les dones pioneres a Catalunya, com a empresària i defensora dels drets de les dones, protegint sempre la importància de la independència econòmica de la dona i donant suport a les iniciatives que es van emprendre a Catalunya en favor de la petita i mitjana empresa. Va ajudar a la recuperació de la democràcia i va donar suport en la creació i desenvolupament de l’Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya en els anys 80. La seva feina ha estat reconeguda nivell europeu pel Lobby Europeu de Dones, però també, per institucions mundials com les Nacions Unides.
El 1954 s’incorporà a Pàniker SA, empresa de tints i coles fundada pel seu pare, Sri Ramuni Paniker, l’any 1922.

Fou cofundadora i presidenta de l’Associació Química Espanyola de la Indústria del Cuir (AQEIC), presidenta de l’Associació de Químics de Catalunya, membre de la junta directiva de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) i membre de l’Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI).

Pionera en l’àmbit empresarial, va fomentar la igualtat de drets de les dones i defensà la independència econòmica com a element clau per a la seva autonomia. Participà en l’organització del Primer Congrés Dona i Economia i fou cofundadora de FEMVISIO, entitat dedicada a la promoció de la dona empresària.

A l’any 1998 creà la Fundació Ramuni Paniker Trust, destinada a la promoció d’alumnat indi sense recursos econòmics.

Mercè Pàniker va ser guardonada amb la Medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (2007) i la Medalla d’Argent a la millor ciutadana europea per la Fondation du Mérite Européen (2007).

Més informació:

100 anys Mercè Pàniker i Alemany, ICD

– S’inicien les activitats del l’Any Mercè Pániker i Alemany amb motiu dels 100 anys del seu naixement, Odee

Font: ODEE i ICD 8/06/2020

Cerca per tema

Cerca per tema

Pin It on Pinterest