Si París va veure per primer cop una dona sent olímpica el 1900, ara arriben uns Jocs on el 50% dels participants són dones. Fou la tenista anglesa, Charlotte Cooper que es convertí en la primera atleta en guanyar una medalla olímpica als Jocs Olímpics de París, on només hi van participar un 2,2% de dones. Avui, més d’un segle després, la tercera edició dels Jocs a la capital francesa marcaran una nova fita, convertint-se en els primers jocs paritaris de la història de l’olimpisme.
Aquesta paritat és el resultat de diverses accions decidides per part del Comitè Olímpic com són un augment significatiu en el nombre d’esdeveniments d’equips mixtos, la implementació de polítiques específiques per donar suport a les atletes femenines, o un disseny de la programació pensat per donar més visibilitat a les atletes femenines amb una cobertura mediàtica equilibrada. Així, de les 329 medalles de París, 152 són per a proves femenines, 157 per a les masculines i 20 de mixtes. Una de les proves que s’estrena per primer cop és la marató femenina, que servirà per tancar els Jocs, i també hi haurà paritat en la delegació espanyola que envia a París 192 dones i 190 homes.
Cap d’aquests avenços hauria estat possible sense l’empenta de moltes dones pioneres i els canvis socials impulsats per tantes persones i organitzacions. L’esport, com altres sectors empresarials i laborals, encara s’enfronta a sostres de vidre i segregacions horitzontals, però realitats com les d’aquesta olimpíada mostren que les coses poden canviar quan hi ha una direcció clara i accions decidides.
Des de l’ODEE, volem celebrar l’esport femení i el progrés de les dones olímpiques amb una sèrie de publicacions a les nostres xarxes socials, que volen retre homenatge a les dones de casa nostra i del món sencer que han fet possible aquest canvi.
Si voleu conèixer aquestes campiones, us convidem a seguir-nos a les nostres xarxes socials durant aquest estiu.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024, on la principal conclusió de l’estudi és que la dona continua estant infrarepresentada en els llocs directius i consells d’administració a les empreses catalanes i, a més, aquesta desigualtat està enquistada.
Altres de les conclusions que s’extreu de l’estudi:
Seguint aquest ritme, trigarem 40 anys fins arribar al 40% (el 2064).
Només el 13,4% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració, lluny del 100% que recomana la norma des de 2007.
Els avenços són molt tímids els últims tres anys. En llocs directius, les dones són el 23,5% (22,8% el 2021), en la Presidència el 19,3% (18,5% el 2021) i en la Direcció General el 16,2% (15,3% el 2021).
En les empreses públiques, la presència femenina en els consells d’administració és el 31,9% el 2024 (enfront al 29,8% el 2021) i en les entitats d’interès públic, que hauran de complir obligatòriament amb la paritat quan s’aprovi el Projecte de Llei de paritat, és el 18,1%.
L’estudi posa en evidència que les empreses amb consells paritaris tenen més d’un 50% de dones directives.
La segregació horitzontal per àrees funcionals es manté, però augmenta la participació de dones en les direccions d’R+D i Informàtica.
L’ODEE ha proposat 10 mesures urgents per avançar en la plena igualtat de gènere als partits polítics amb representació parlamentària, per a les eleccions catalanes del 12 m
Aquestes mesures de caire econòmic, social i d’igualtat de gènere, transversals i de diferents àmbits d’aplicació, es dirigeixen als diferents actors que constituiran el nou Govern de la Generalitat de Catalunya que resulti de les eleccions i als diputats i diputades que constituiran el nou Parlament de Catalunya.
Propostes que considerem urgents, necessàries i prioritàries portar a terme per aconseguir la paritat entre dones i homes i per la millora de la societat en general. Les polítiques d’igualtat entre homes i dones tenen diferents àmbits d’aplicació, des de la reforma horària fins a la prestació de serveis públics de cura, passant pels permisos i excedències, els ajuts i incentius fiscals per a les famílies amb fills a càrrec o les ajudes contra la pobresa. Les polítiques d’igualtat i de suport a les famílies han de ser dissenyades sota el paraigües de la igualtat d’oportunitats i de la justícia social i econòmica. Això passa per un canvi de model en l’organització econòmicoempresarial que posi al centre les persones, i un sector públic que comparteixi el cost de la cura i que reguli pensant en el benestar de totes les persones per igual, dones, homes i infants.
Tradicionalment, al nostre país les polítiques públiques a favor de la família i la igualtat han tingut una orientació molt assistencialista, que tot i ser important, no han permès abordar la gran transformació pendent del model de societat actual.
Per això, demanem més mesures de caràcter proactiu i preventiu per fer un salt en l’assoliment de la plena igualtat de gènere. En aquest sentit, cal promoure la participació de les dones en el mercat laboral amb igualtat d’oportunitats i de condicions salarials que els homes, promoure la corresponsabilitat dins les llars, millorar la valoració econòmica dels llocs de treball en els sectors socials, promoure una major presència de dones en el sector tecnològic, garantir un servei universal i gratuït de cures, redefinir el sistema fiscal i de prestacions per no incentivar l’economia submergida, i alhora tenir un sistema d’ajuts públics senzill i eficaç per cobrir les situacions de vulnerabilitat.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona presenta l’actualització dels Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2023, i la comparativa amb les edicions anteriors (2015, 2017, 2020). S’analitzen 26 indicadors que s’agrupen en quatre blocs per donar una visió complerta de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) formació, 2) mercat Laboral, 3) tecnologia i R+D, 4) condicions de vida i 4) empoderament.
La presència femenina en llocs directius es redueix i preocupa la manca d’avenços en igualtat al sector TIC.
L’estudi mostra com la reducció de les desigualtats en el mercat laboral s’ha estancat els últims vuit anys, malgrat que les dones estan cada vegada més formades en relació als homes.
De fet, les dones tenen menys fracàs escolar, fan més formació continuada, ocupen més posicions tècniques qualificades i científiques, i tenen més titulacions universitàries.
L’estudi també mostra com les bretxes de gènere més grans es donen en el sector TIC (matriculacions universitàries, ocupació TIC i ocupació R+D empreses) i en la presència en llocs de decisió i poder (càtedres, alcaldies, institucions, consells d’administració i càrrecs directius). En l’àmbit polític i en els consells d’administració és on més ha augmentat la presència femenina.
És el que es despren de l’estudi presentat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Però no obstant això, s’observa un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.
Les dones són ja la meitat dels alts càrrecs de la Generalitat i llocs directius del seu sector públic, segons l’estudi La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic 2023, elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, que avui a la tarda celebra el seu 15è aniversari en un acte a la Llotja de Mar. De fet, els resultats obtinguts en l’estudi permeten comparar-los amb els assolits l’any 2020 quan es va publicar per primera vegada l’informe.
Les conclusions de l’estudi afirmen que, per primer cop, a bona part del sector públic de la Generalitat es compleix l’article 18.2 de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que estipula que les administracions públiques han de fomentar i vetllar per aconseguir una representació equilibrada de dones i homes als òrgans de direcció i dels organismes públics vinculats.
Presència femenina als òrgans de govern de les entitats adscrites a la Generalitat:
L’estudi té dues parts. A la primera, s’analitza la presència de les dones als òrgans de govern de les 216 entitats on la Generalitat de Catalunya té participació majoritària o paritària, uns càrrecs que no impliquen remuneració per aquesta funció (són membres de patronats, consells, juntes i fundacions), però sí tenen capacitat d’influència i decisió sobre qüestions d’àmbit públic rellevants en els àmbits de les infraestructures, l’educació, la sanitat, la cultura, l’economia, etc.
Dels 2.244 llocs que existeixen en els òrgans de govern d’aquestes 216 entitats, el 39% són ocupats per dones, percentatge que no arriba a la paritat, però que supera el 30% de l’any 2020. El motiu principal de l’increment de la participació femenina respecte al de fa tres anys és que la reducció total del nombre de places que s’ha produït en aquest període (de 2.925 el 2020 a 2.244 el 2023) ha afectat especialment als homes. De fet, s’ha produït una reducció neta d’homes (de 2.054 a 1.367), mentre el nombre de dones ha augmentat lleugerament (de 871 a 877).
Dels 14 departaments de la Generalitat, n’hi ha 8 (Igualtat i Feminismes; Acció Exterior i Unió Europea; Educació; Justícia, Drets i Memòria; Drets Socials i Cultura; Salut; i Presidència) on les entitats adscrites assoleixen la paritat (s’apropen o la superen) en els seus òrgans de govern. Mentre que en altres 6 departaments (Interior; Economia i Hisenda; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Recerca i Universitats; Empresa i Treball; i Territori) la participació femenina és baixa o en algun cas frega el mínim establert per la llei (26%-36%).
Presència femenina als alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic:
A la segona part de l’estudi s’analitza la presència femenina en els alts càrrecs i eventuals dels 14 departaments de la Generalitat de Catalunya i en els llocs directius de 163 entitats del seu sector públic (societats mercantils, fundacions, consorcis…), entre les quals s’hi troben, per exemple, ACCIÓ, Agència Tributària de Catalunya, Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Idescat, Agència Catalana de l’Aigua, Servei d’Ocupació de Catalunya o el Teatre Nacional de Catalunya.
Pel que fa al Govern de la Generalitat, el 55% dels 365 alts càrrecs i eventuals són dones, un percentatge superior al 48% de 2020. En canvi, a les entitats del sector públic que depenen del Govern, les dones representen el 41% en els 246 càrrecs directius (president/a, director/a i gerent), i superen amb escreix el 24% quantificat l’any 2020.
En total, les dones representen gairebé el 50% dels alts càrrecs i llocs directius en la Generalitat i el seu sector públic, un percentatge superior al 40% de fa tres anys i també força més elevat al 23% que representen en els llocs directius al sector privat.
La definició de taules de remuneració ha contribuït a fer gairebé inexistent la bretxa salarial.
La bretxa salarial està per sota del 5%, una xifra que és acceptable segons la nova Directiva de transparència. La inexistència de bretxa s’explica perquè les taules de remuneració són idèntiques per sexe i perquè en les noves incorporacions la bretxa pràcticament ha desaparegut. No obstant això, la bretxa del Govern de la Generalitat és sensiblement superior a la que s’assoleix amb les entitats del sector públic on gairebé és nul·la.
El sostre de vidre al sector públic és una realitat.
Tot i l’avenç en la participació femenina en els nivells de més responsabilitat, encara hi continua havent sostre de vidre a la Generalitat: les dones són el 74% de l’ocupació amb títol universitari (nivells A1 i A2), però només estan representades en un 55% entre els alts càrrecs i eventuals de la Generalitat.
Finalment, les dones són també les que pateixen més precarietat en els llocs de base al sector públic, atès que representen el 71% en el col·lectiu d’interins i personal laboral temporal, un percentatge superior al 65% en els col·lectius de funcionaris i personal laboral indefinit.
L’ODEE advoca per seguir treballant en la igualtat al sector públic, tot i els avenços assolits.
Aquesta setmana el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei de paritat que garanteix una representació mínima del 40% de dones en la composició del govern central.
La llei també serà d’aplicació al sector privat amb un calendari esglaonat per aconseguir la paritat; a partir del 30 de juny de 2024 només per a les empreses de l’IBEX 35, mentrestant, les empreses cotitzades amb una capitalització borsària superior a 500 milions d’euros tindran fins a 30 de juny de 2025 i les empreses amb una capitalització inferior, fins al 30 de juny del 2026.
Les empreses més petites de la borsa hauran de ser paritàries el 2026 en els seus consells d’administració i llocs d’alta direcció i les pimes estan exemptes d’aquesta regla.
La principal novetat de l’avantprojecte de llei de paritat és que els òrgans de decisió de la cúpula judicial i fiscal siguin paritaris, que hi hagi com a mínim un 40% de dones al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional, al Consell Fiscal, al Tribunal de Comptes i al Consell d’Estat.
La Comisión Nacional del Mercado de Valores s’encarregarà de vetllar pel compliment de la nova llei en el sector privat i l’Institut de les Dones en el sector públic.
En tots els casos, s’estableix que cap sexe podrà tenir una representació inferior al 40% ni superior al 60%, per la qual cosa no hi podria haver tampoc consells d’administració íntegrament femenins.
La vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, que rebutja exposar en esdeveniments sense presència femenina, va declarar que aquest projecte de llei és un nou pas perquè les dones puguin trencar el sostre de vidre i reduir la bretxa de gènere.
El sector TIC és un àmbit clau, d’una gran importància estratègica i amb un pes econòmic cada vegada més gran. Malgrat que sovint associem la tecnologia amb valors moderns i progressistes, sorprèn veure com les desigualtats de gènere són molt fortes en aquest sector.
Informe sobre el sector TIC
Per posar dades a aquesta realitat, des de l’ODEE hem realitzat un informe que constata que el sector TIC està encara molt masculinitzat (només un 32,8% de les treballadores són dones, en contraposició al 49,9% en el conjunt de l’economia) i que pateix una forta segregació vertical (el19,6% dels càrrecs directius de les empreses catalanes del sector estan ocupats per dones; el 13,5% de membres del Consells d’Administració de les empreses TIC son dones)*.
Per revertir aquesta situació i garantir la igualtat efectiva entre homes i dones a l’àmbit de l’empresa, la legislació estableix l’obligatorietat per a les empreses de més de 50 treballadors a elaborar i registrar un Pla d’Igualtat.
La importància del Pla d’Igualtat
El Pla d’Igualtat impulsa la gestió des de la responsabilitat social, posa el focus en el potencial de la plantilla i afavoreix la productivitat i la competitivitat. Però malgrat aquests beneficis i les exigències legals, de les empreses del sector TIC a Catalunya amb l’obligació de registrar el seu Pla d’Igualtat, només ho ha fet un 11%.
Coneix l’Escola d’Igualtat de l’ODEE
Si la teva empresa es troba en aquesta situació, o si vols formar-te en aquest àmbit professional, et convidem a conèixer l’Escolad’Igualtat de l’ODEE. A través d’un itinerari formatiu complet, amb un professorat expert i una metodologia molt pràctica, et donarem totes les eines perquè puguis executar el Pla d’Igualtat de la teva empresa o les dels teus clients.
La realitat del sector TIC és preocupant, però és extensiva a total’economia. Però el Pla d’Igualtat ens dona una eina molt poderosa per començar a canviar les coses. Aprofi tem-la!
Comença el teu itinerari amb aquest taller gratuït per a ampreses TIC que et permetrà entendre conceptes bàsics sobre igualtat i el Pla d’Igualtat, clicant aquest formulari.
L’acord subscrit per ambdues organitzacions posarà en marxa un curs per impulsar l’anàlisi i l’elaboració de plans d’igualtat empresarials dirigit específicament per a les i als professionals qui integren les organitzacions de l’ens industrial.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) s’uneixen per fomentar les polítiques d’igualtat entre les organitzacions associades a l’entitat industrial. Concretament, impulsaran conjuntament un programa per fomentar l’elaboració o l’actualització de plans d’igualtat adaptats a les casuístiques de cada empresa.
L’acord estableix que l’ODEE, dins de la iniciativa de l’Escola d’Igualtat, coordinarà i dirigirà una edició específica del Curs de Plans d’Igualtat a l’Empresa per a les i als professionals responsables d’aquest àmbit en les empreses i organitzacions del Consorci. El programa, que s’iniciarà el pròxim mes de març, permet realitzar la diagnosi i el disseny d’un Pla d’igualtat per a l’empresa, així com analitzar en clau de gènere els diferents àmbits que componen una organització, i prendre consciència i saber gestionar i corregir els estereotips de gènere i promoure dinàmiques que afavoreixin el bon clima laboral.
L’Escola d’Igualtat és una iniciativa que va néixer el passat mes de febrer per promoure i fer pedagogia pel que fa a les polítiques d’igualtat en el món de l’empresa, així com fomentar la presència de la dona en els càrrecs de decisió. L’objectiu de l’Escola d’Igualtat és formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.
Concretament, la iniciativa neix fruit de la llei que obliga, des del 7 de març del 2022, a les empreses de més de 50 persones treballadores a tenir el seu propi Pla d’Igualtat. Amb aquest acord, tant l’ODEE com el CZFB han volgut sumar forces per convertir-se en agents promotors del canvi i així assolir la igualtat i el compliment de la normativa vigent, ja que s’ha detectat que gran part del teixit empresarial català encara no ha implementat els plans d’igualtat per falta d’eines o recursos.
De fet, les últimes dades reflecteixen que només 500 de les 6.000 empreses obligades a establir plans d’igualtat a Catalunya ho han dut a terme a data d’avui. A banda, l’Estudi Presència de dones en Consells d’Administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya de l’ODEE, ja va posar de manifest que la presència femenina en els consells d’administració és del 25,3% i en els càrrecs directius del 22,8%, un percentatge molt baix.
L’acord s’ha donat a conèixer aquest matí a les oficines centrals del Consorci amb la presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roser Xalabarder Sagalés, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué Borrell.
Sobre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona: El Consorci de la Zona Franca de Barcelona té un especial compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) mundials, concretament amb aquest acord es compromet a vetllar pel cinquè objectiu, el qual estableix com a prioritat estratègica l’impuls de la igualtat de gènere i la presència de la dona en la indústria. Per aquest motiu, des de la institució s’estan fent passos claus per promoure el compliment de la normativa d’igualtat entre les empreses i fomentar que aquestes implementin els plans d’igualtat com a eines de transformació de la cultura empresarial basada en la igualtat.
Laura Llinàs, coordinadora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada pel programa Bàsics de betevé, per valorar la Directiva europea que exigirà un 40% de dones als Consells d’Administració. Les empreses públiques barcelonines estan molt lluny d’aquesta xifra.
Les empreses amb participació de l’Ajuntament de Barcelona estan lluny de la paritat, i la tendència dels darrers anys no s’encamina cap a l’equilibri. Només el 22 % dels membres dels consells d’administració de Fira de Barcelona, TMB, Turisme de Barcelona i betevésón dones. Són xifres que no arriben al mínim del 40 % de dones als consells d’administració que ha fixat la Unió Europea en una nova directiva, però que només afectarà les grans empreses que cotitzen a borsa.
Al consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona, tant al Metro com al Bus, la proporció surt encara més baixa. En el cas del Metro, són dues dones de 15: Laia Bonet, presidenta de TMB, i Candela López.
Al Bus, hi ha tres de 14 membres, amb Bonet, López i també Francina Vila. La proporció no ha millorat en els darrers anys.
A Turisme de Barcelona ens fixem en el comitè executiu, que en els darrers anys ha incorporat més dones a les seves files. D’una sola que hi havia el 2019 a les quatre que hi ha ara d’un total de 12. Són Marta Clarí, en representació de l’Ajuntament; Artemí Nolla i Roser Xalabarder,per part de la Cambra de Comerç, i Marian Muró i Eva Borràs, amb veu però sense vot a les juntes.
A betevé la situació no millora. Amb la renovació del consell d’administració la tardor del 2020, es va passar de dues dones a una al consell d’administració. És Susana Alcaide, l’única entre els cinc membres que hi ha actualment a l’empresa que gestiona la televisió pública.
La proporció de dones que integren els consells d’aquestes empreses és baixa, però no pas més que a la mitjana de Catalunya, on només són el 17 %, segons dades de l’Observatori Dona Empresa Economia. La Unió Europea calcula que les dones són tan sols un terç dels membres dels consells d’administració de les empreses que cotitzen a borsa.
Laura Llinàs ha apuntat al ‘bàsics’, que aquestes xifres són “inadmissibles en ple segle XXI», i que als consells d’administració de les empreses catalanes encara queda molta feina per fer, ja que hi ha una clara falta de “processos transparents de selecció, de polítiques d’igualtat, de perspectiva de gènere i meritocràcia”.
Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada en el programa «Busquem Respostes» del Vallés Oriental Televisió, en commemoració al dia internacional de la dona.
Roser Xalabarder ha deixat clar que l’ODEE treballa tot l’any per la defensa dels drets de les dones i per a que aquestes arribin en els càrrecs de decisió i no es perdi el talent femení.
L’ODEE ha presentat recentment l’estudi Presència de Dones en Consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya on es destaca que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració i el percentatge segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.
Xalabarder manifesta que cal que aflori el talent femení i que les dones puguin arribar a les cúpules, però per tal d’aconseguir-ho cal que l’administració faciliti polítiques públiques d’igualtat; un sistema universal i gratuït de llars d’infants amb l’objectiu que les dones no hagin de renunciar al seus llocs de treball ni a una promoció per la maternitat; corresponsabilitat en les parelles i que hagin més dones en el òrgans de decisió de les empreses. La presidenta de l’ODEE ha assegurat que quan hi ha una dona a dalt, s’apliquen mesures i instruments que garanteixin la igualtat efectiva entre homes i dones, com són l’aplicació dels plans d’igualtat.
Per aquest motiu la Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat recentment l’Escola d’Igualtat per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat, amb el seu primer curs de Plans d’Igualtat a l’empresa.
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
