Totes les entrades en Coneixement

Laura Llinàs: “Les xifres de participació de les dones en els consells d’administració són inadmissibles en ple segle XXI”

Laura Llinàs, coordinadora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada pel programa Bàsics de betevé, per valorar la Directiva europea que exigirà un 40% de dones als Consells d’Administració. Les empreses públiques barcelonines estan molt lluny d’aquesta xifra.

Les empreses amb participació de l’Ajuntament de Barcelona estan lluny de la paritat, i la tendència dels darrers anys no s’encamina cap a l’equilibri. Només el 22 % dels membres dels consells d’administració de Fira de Barcelona, TMB, Turisme de Barcelona i betevé són dones. Són xifres que no arriben al mínim del 40 % de dones als consells d’administració que ha fixat la Unió Europea en una nova directiva, però que només afectarà les grans empreses que cotitzen a borsa.

Al consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona, tant al Metro com al Bus, la proporció surt encara més baixa. En el cas del Metro, són dues dones de 15: Laia Bonet, presidenta de TMB, i Candela López.

Al Bus, hi ha tres de 14 membres, amb Bonet, López i també Francina Vila. La proporció no ha millorat en els darrers anys.

Turisme de Barcelona ens fixem en el comitè executiu, que en els darrers anys ha incorporat més dones a les seves files. D’una sola que hi havia el 2019 a les quatre que hi ha ara d’un total de 12. Són Marta Clarí, en representació de l’Ajuntament; Artemí Nolla i Roser Xalabarder, per part de la Cambra de Comerç, i Marian Muró i Eva Borràs, amb veu però sense vot a les juntes.

betevé la situació no millora. Amb la renovació del consell d’administració la tardor del 2020, es va passar de dues dones a una al consell d’administració. És Susana Alcaide, l’única entre els cinc membres que hi ha actualment a l’empresa que gestiona la televisió pública.

La proporció de dones que integren els consells d’aquestes empreses és baixa, però no pas més que a la mitjana de Catalunya, on només són el 17 %, segons dades de l’Observatori Dona Empresa Economia. La Unió Europea calcula que les dones són tan sols un terç dels membres dels consells d’administració de les empreses que cotitzen a borsa.

Laura Llinàs ha apuntat al ‘bàsics’, que aquestes xifres són “inadmissibles en ple segle XXI», i que als consells d’administració de les empreses catalanes encara queda molta feina per fer, ja que hi ha una clara falta de “processos transparents de selecció, de polítiques d’igualtat, de perspectiva de gènere i meritocràcia”.

La coordinadora de l’ODEE ha fet referencia a l’estudi “Presència de Dones en Consells d’Administració i posicions directives de les empreses catalanes” i ha destacat com d’important és que hi hagi dones als consells d’administració perquè «s’ha constatat que en empreses amb més del 40% dones al consell d’administració, les dones representen el 55% en el comitè de direcció«.

Font: betevé i ODEE, 8 de juny de 2022

Roser Xalabarder entrevistada en el programa «Busquem Respostes» del Vallés Oriental Televisió

Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada en el programa «Busquem Respostes» del Vallés Oriental Televisió, en commemoració al dia internacional de la dona.

Roser Xalabarder ha deixat clar que l’ODEE treballa tot l’any per la defensa dels drets de les dones i per a que aquestes arribin en els càrrecs de decisió i no es perdi el talent femení.


L’ODEE ha presentat recentment l’estudi Presència de Dones en Consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya on es destaca que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració i el percentatge segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.


Xalabarder manifesta que cal que aflori el talent femení i que les dones puguin arribar a les cúpules, però per tal d’aconseguir-ho cal que l’administració faciliti polítiques públiques d’igualtat; un sistema universal i gratuït de llars d’infants amb l’objectiu que les dones no hagin de renunciar al seus llocs de treball ni a una promoció per la maternitat; corresponsabilitat en les parelles i que hagin més dones en el òrgans de decisió de les empreses. La presidenta de l’ODEE ha assegurat que quan hi ha una dona a dalt, s’apliquen mesures i instruments que garanteixin la igualtat efectiva entre homes i dones, com són l’aplicació dels plans d’igualtat.

Per aquest motiu la Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat recentment l’Escola d’Igualtat per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat, amb el seu primer curs de Plans d’Igualtat a l’empresa.

Font: ODEE i Vallés Oriental Televisió, 10 de març de 2022

Presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya.

Només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració.

El percentatge d’empreses segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.


L’estudi demostra que les empreses amb consells paritaris tenen més dones directives que homes directius.


El sector TIC es queda enrere en presència femenina als llocs de direcció i consells d’administració, només un 13,5% i un 19,6%, respectivament, són dones.


Per tal de capgirar la situació, l’ODEE ha decidit fer un pas endavant posant en marxa la primera Escola d’Igualtat, un espai que té per objectiu formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 17/02/2022

La bretxa entre les taxes d’atur femenina i masculina s’amplia per la Covid-19 el tercer trimestre del 2021

Més del 30% de les dones en situació d’atur tenen estudis superiors (25% pel que fa als homes), fet que suposa una pèrdua de talent per a l’economia. 

La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere. 

Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany. 

Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021 

Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat. 

Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.  

Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.

Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya 

Per nivell formatiudestaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).  

En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.  

En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%). 

El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%) 

Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.  

Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones. 

La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes 

En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.  

En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).  

Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).  

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona 25/11/2021

Manual de documentació bàsica: Impulsem la comunicació no sexista a l’empresa

La Cambra de Barcelona elabora un manual de comunicació no sexista per a l’àmbit laboral

  • En el manual hi ha recomanacions pràctiques per evitar el sexisme en documents d’ús habitual a les empreses.

  • Es tracta del primer volum d’una col·lecció que abastarà diferents espais on la dona és discriminada en l’entorn laboral.


La comunicació i l’ús que en fem d’ella defineix allò que som i, sovint, traspua visions sexistes que cal evitar. Històricament, els hàbits lingüístics adquirits han invisibilitzat a les dones, especialment en el llenguatge econòmic i empresarial. És per això que es vol fer una transformació profunda per aconseguir la igualtat en tots els àmbits. Amb aquest objectiu i per iniciativa de dues empreses de la Cambra de Barcelona, Tema i Litoclean, amb el suport de l’ODEE (Observatori Dona, Empresa i Economia) s’ha creat una col·lecció de manuals de comunicació no sexista pensada per a la seva aplicació pràctica en qualsevol companyia.

El primer volum és el Manual de documentació bàsica, en el qual es troben recursos lingüístics per evitar el sexisme en aquells documents d’ús més habitual, des de contractes i pressupostos a nòmines i fulls de registre. L’orientació pràctica d’aquest manual és un dels seus trets característics i té molt a veure amb la seva metodologia d’elaboració en el si de les empreses Tema i Litoclean, on es va crear una comissió formada per professionals de diferents departaments que van recopilar i revisar amb perspectiva de gènere els escrits habituals amb què treballaven, trobant un biaix sexista en la majoria d’ells. Amb aquest treball de base i el suport d’especialistes en la matèria, s’ha confeccionat aquest recull de recomanacions que aquestes dues companyies han estat les primeres a aplicar.

“No es tracta només de canviar paraules i expressions d’alguns documents, és una transformació de la manera de pensar i de fer de l’empresa”, argumenta Begoña Mundó, CEO del grup Tema Litoclean i impulsora del projecte. Anna Mercadé, directora de l’ODEE, destaca la importància que la iniciativa la prenguin des del món empresarial: “Existeixen moltes guies creades per l’administració pública o des de l’àmbit intel·lectual, però això costa que s’implanti a les empreses. Ara són les companyies les que s’aixequen i fan una cosa pensada per a elles i d’aplicació àgil i senzilla, és un gran pas”.

La Cambra posarà a disposició de totes les empreses la descàrrega dels manuals a través d’aquesta web. De moment, hi podran trobar el primer volum, Manual de documentació bàsica, i més endavant estarà disponible el segon, Manual d’actes i reunions, enfocat no només a l’ús del llenguatge, sinó a la presència i els rols de les dones en esdeveniments corporatius de qualsevol classe i a les relacions entre professionals.

Sobre Tema i Litoclean

Tema (Territorio y Medioambiente, S.A.) és una consultoria de Seguretat i Medi Ambient especialitzada en indústria química, petroquímica, petroliera i minera. Va ser la primera companyia d’aquestes característiques a Espanya i una de les pioneres a Europa.

Litoclean és una consultora ambiental experta en el desenvolupament de projectes d’investigació i descontaminació de sòls i aigües subterrànies que en els seus més de vint anys d’experiència s’ha convertit en una companyia de referència en el sector, que aposta per la innovació i l’ús de la tecnologia més avançada.

Grup Tema Litoclean té presència a Espanya, Mèxic, Bolívia, Veneçuela, Perú i Equador i treballa a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Compta amb una plantilla multidisciplinària i altament especialitzada i és dirigida per un equip directiu paritari que vetlla per aconseguir un entorn de treball respectuós amb la plantilla i propicia la diversitat d’opinions, perspectives, cultures, edats i gèneres.

Sobre l’ODEE

L’Observatori Dona, Empresa i Economia és un fòrum de reflexió, estudi i propostes amb l’objectiu de posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual. L’Observatori parteix de la valoració i la importància que la Cambra té per la dona com a ésser fonamental en el món empresarial, professional i en l’economia en general. Aglutina totes les actuacions que realitzem en matèria d’informació, assessorament i promoció econòmica per a les emprenedores, empresàries, directives i professionals.

Més informació:

Font: ODEE/ TEMA i LITOCLEAN Barcelona, 22/09/2021

Cinc dones de FGC acreditades com a Conselleres i Directives de la Plataforma d’ODEE

El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Anna Mercadé, han lliurat els certificats que acrediten cinc dones de Ferrocarrils en competències directives i conselleres. Aquesta acreditació s’ha pogut dur a terme gràcies al conveni signat entre FGC i l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, que desenvolupa diverses accions amb l’objectiu de promoure polítiques d’igualtat de gènere al món de l’empresa.

Així, FGC i l’ODEE continuen amb el compromís de sumar esforços per promoure la col·laboració en l’execució de programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere i visibilitzar el talent femení per augmentar la presència de dones als llocs de presa de decisió, promovent la Plataforma de Base de Dades de Conselleres i Directives.

La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una dona per ser consellera o directiva, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país.

Imagen

El grup de dones de FGC que han estat acreditades en competències directives i conselleres per l’ODEE són: Laura Eduardo Aubeso, Marta Espinós Arizti, Marina López Miralles, Guillermina Vinyoles Calvet i Núria Codina García

Font: FGC i ODEE, 9-04-2021

Cicle de Jornades Virtuals sobre Lideratge Femení en sectors estratègics durant la pandèmia

L’Associació 50a50 i Barcelona Activa han engegat el Cicle de Jornades Virtuals sobre Lideratge Femení en sectors estratègics durant la pandèmia, tot un seguit de jornades que volen conèixer els reptes i les oportunitats als sectors estratègics durant la pandèmia de les empreses liderades per dones, amb l’objectiu de visibilitzar com les dones estan liderant alguns dels sectors econòmics més importants de la ciutat durant la crisi provocada per la Covid-19.

Es realitzaran un total de 6 sessions focalitzant en els sectors més afectats per la pandèmia: comerç, turisme, economia digital i tecnologia, cures i serveis a les persones, salut i alimentació i indústries culturals i creatives.

El cicle ha arrencat amb la seva sessió de presentació “Les dones en els sectors econòmics de Barcelona en l’era Covid-19”, on s’ha posat de manifest el fet que la pandèmia ha colpejat fortament l’economia de la ciutat, i entre els col·lectius que s’han vist més afectats trobem el de les dones, que ja presentava rellevants desigualtats socials i de gènere des de molt abans dels inicis de la crisi sanitària.

Barcelona ha vist com el seu PIB ha caigut un -8,3% interanual el tercer trimestre del 2020 i es preveu que es situï entorn d’un -10% en el conjunt de l’any, ja que la crisi de la pandèmia ha suposat la destrucció neta del 3% de l’ocupació, l’augment accelerat de l’atur (+36%) i una gran pèrdua del teixit empresarial. L’afectació de l’activitat econòmica és més acusada en sectors de serveis de mercat amb alta precarietat laboral: hostaleria, comerç i cultura i oci, en canvi hi ha sectors que es comporten relativament favorables en l’augment de llocs de treball com són el sanitari i el tecnològic.

Les dones, una vegada més han estat les més afectades per la crisi de la pandèmia, prop de la quarta part de la població adulta femenina de Barcelona està a l’atur, en ERTO i/o en cerca activa de feina, moltes dones estaven en l’economia informal (treballadores de la llar, cuidadores, venedores, etc.) que s’han quedat sense ingressos i sense ajudes. Però, a part de l’impacte econòmic, s’afegeixen els factors de difícil quantificació que han fet que les dones hagin rebut un major impacte sobre el seu benestar. Elles han patit més estrès per la dificultat de conciliar les tasques de cura i el teletreball o la  manca de treball, quan es va eliminar la obligatorietat de teletreballar, els homes van tornar abans a la presencialitat que les dones, la distribució de les tasques de cura i domèstiques continua sent desigual i el fort augment del maltractament en els casos de convivència de violència domèstica.

Tot i així, els indicadors de participació femenina al mercat laboral de Barcelona segueixen per sobre de les mitjanes espanyola i europea i les actuals tendències econòmiques plategen el doble repte d’incrementar la participació de les dones al sector tecnològic i millorar la qualitat de l’ocupació en aquells sectors –com la sanitat-on la presència femenina és predominant, però les condicions laborals són sovint precàries.

El teletreball és una oportunitat que pot reduir la bretxa de gènere si s’utilitza bé perquè aporta “flexibilitat”, però ha de ser utilitzada tant per homes com per dones i les tasques de cura i domèstiques haurien de ser corresponsabilitat de tots dos membres d’una parella indistintament del seu sexe.

L’acte d’inauguració del cicle ha comptat amb la participació de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Basora, directora d’Emprenedoria de Barcelona Activa; Àngels Santigosa i Carme Poveda, de l’Observatori de Barcelona, ​​i Anna Mercadé, presidenta de 50a50. En paraules de Jaume Collboni, «un dels reptes de futur és lluitar contra les desigualtats salarials i de gènere del mercat de treball, i per a això és absolutament necessari impulsar el talent de les dones». En aquest sentit, ha confirmat que ja s’estan implementant polítiques de reactivació per oferir formació en sectors estratègics. Segons les dades exposades per Carme Poveda i Àngels Santigosa, mentre que en el context actual sectors com el comerç i el turisme s’han vist dràsticament afectats per la pandèmia, les TIC han seguit augmentat els llocs de treball, fomentant així que la incorporació de les dones en aquest sector es converteixi en un repte fonamental. Paral·lelament, el sector Salut i Bio manté l’ocupació estable i es preveu que la valoració social de treballs de cura i salut augmenti en un futur molt pròxim. «La pandèmia ha obert les entranyes d’una societat organitzada en clau masculina, i la bretxa entre dones i homes i el sostre de vidre s’han accentuat», ha explicat Anna Mercadé, qui ha posat el focus en la càrrega de treball de cures extra que han patit les dones durant el confinament. Per això, ha afegit que el teletreball s’ha de reglar per conveni i les empreses han d’atorgar ajuts per a la conciliació.

El cicle continuarà durant aquest primer trimestre de 2021. Al llarg de les següents sis sessions, que es duran a terme en format virtual on s’analitzaran en detalls els sectors: Comerç (03/02/2021); Turisme (17/02/2021); Economia digital i tecnologia (03/03/2021); Cures i serveis a les persones (17/03/2021); Industries culturals i creatives (14/04/2021); Salut i alimentació (21/04/2021)

Per inscriure-us a les sessions cliqueu al següent link.

Font: Associació 50a50 i ODEE, 26 de març de 2021

L’ODEE presenta l’informe: Indicadors d’Igualtat de Gènere a Catalunya 2020

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) i el Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona presenten l’actualització dels Indicadors d’igualtat de gènere de Catalunya 2020, i la comparativa amb l’edició anterior (2017). S’analitzen 28 indicadors que s’agrupen en quatre blocs per donar una visió complerta de quina és la situació de la dona en l’economia i la societat: 1) Formació; 2) Mercat de treball; 3) Sector TIC i R+D 4) Condicions de vida; i 4) Apoderament.

La presència femenina en els llocs de decisió augmenta fins al 39%, mentre continuen guanyant un 13 % menys per hora que els homes

  • L’estudi mostra que els àmbits on més s’han reduït les desigualtats els darrers tres anys són en els càrrecs institucionals i en la política. Per contra, augmenta la desigualtat en els indicadors de pobresa i d’ocupació en R+D.
  • La reducció de les desigualtats en el mercat laboral s’ha estancat els últims tres anys, malgrat que les dones estan cada vegada més formades en relació als homes.
  • L’estudi alerta de l’existència d’un sostre de vidre que impedeix a les treballadores amb perfils tècnics superiors accedir als alts càrrecs i posicions directives. També alerta sobre l’estancament de la presència femenina en carreres tècniques.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 05/03/2021

L’ODEE presenta l’estudi: La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic

L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic on es confirma que les dones només ocupen el 24% dels llocs directius dels sector públic de la Generalitat de Catalunya i el 30% als òrgans de govern de les entitats adscrites.

  • L’estudi assenyala que la paritat només és a prop de complir-se en els alts càrrecs del Govern, mentre que està lluny de complir-se als llocs directius del sector públic.
  • L’estudi alerta de l’existència d’un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.
  • Les dones també són el segment que té més precarietat en els llocs de base al sector públic de la Generalitat.
  • L’ODEE proposa assolir durant la propera legislatura la paritat en alts càrrecs i llocs directius per complir amb la Llei d’Igualtat, i alhora reactivar la tramitació de l’avantprojecte de llei sobre la professionalització de la direcció pública.

Més informació:

Font: ODEE, 17 de desembre de 2020

Anna Mercadé, Premi d’Honor del We Leadership Awards 2020 en el Women Evolution

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, rep el Premi d’Honor dels We Leadership Awards 2020, en el marc de la segona edició del congrés Women Evolution, reconeixent així la seva llarga trajectòria en defensa dels drets de les dones i el seu compromís amb el lideratge femení.

Enguany unes 150 dones i una vintena de ponents han participat en el Women Evolution que ha portat per títol We Hybrid Health & Leadership for Women, dirigit a directives i empresàries que promou el lideratge femení en la salut, el benestar emocional i l’activitat professional.

Entre la vintena d’experts de salut, empresa, tecnologia i comunicació que han participat en l’esdeveniment: Eugenia Bieto, directora d’ESADE Women Initiative; Albert Sáez, director d’EL PERIÓDICO; Mar Alarcón, fundadora de SocialCar i vicepresidenta del Comitè Executiu de Foment del Treball Nacional; Óscar Torres, director de B2B Management Program d’ESADE; Argelia García, experta en Gestió Econòmica Intel·ligent i sòcia directora de ToGrowfy; Ramon Aurell, director de la unitat de reproducció assistida de Quirón Barcelona; Natàlia Juan Serra, especialista en medicina interna del Centro Médico Teknon, i el cirurgià plàstic Ramon Vila Rovira.

Aquesta edició el congrés ha estat marcat per totes les mesures de protecció sanitària al coincidir amb la pandèmia i, a diferència d’altres anys, s’ha pogut fer el seguiment on-line.

Altres dones han estat premiades amb el We Leadership Awards 2020: Carme Torras, professora i investigadora de l’Institut de Robòtica CSIC/UOC; Anna Fornés, directora de la Fundació Factor Humà; Eva Blanco, directora de Relacions Públiques d’HP i líder de Lean In Barcelona, i Anna Blasco, exdirectora d’Atenció Ciutadana de l’ICO de l’Hospitalet.

Anna Mercadé ha afirmat en recollir el guardó: «Les dones tenen unes habilitats i competències que avui necessita el món actual».

Felicitats a totes les premiades!!!

Women Evolution

Font: ODEE, 08-10-2020

Cerca per tema

Cerca per tema

Pin It on Pinterest