Totes les entrades en Coneixement

Les dones ocupen ja el 50% dels alts càrrecs, eventuals i llocs directius de la Generalitat, enfront del 40% del 2020

És el que es despren de l’estudi presentat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona sobre la presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. Però no obstant això, s’observa un sostre de vidre que impedeix a les treballadores públiques amb diferents nivells de responsabilitat accedir als alts càrrecs i posicions directives.

Les dones són ja la meitat dels alts càrrecs de la Generalitat i llocs directius del seu sector públic, segons l’estudi La presència de dones en alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic 2023, elaborat per l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, que avui a la tarda celebra el seu 15è aniversari en un acte a la Llotja de Mar. De fet, els resultats obtinguts en l’estudi permeten comparar-los amb els assolits l’any 2020 quan es va publicar per primera vegada l’informe.

Les conclusions de l’estudi afirmen que, per primer cop, a bona part del sector públic de la Generalitat es compleix l’article 18.2 de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que estipula que les administracions públiques han de fomentar i vetllar per aconseguir una representació equilibrada de dones i homes als òrgans de direcció i dels organismes públics vinculats.

Presència femenina als òrgans de govern de les entitats adscrites a la Generalitat:

L’estudi té dues parts. A la primera, s’analitza la presència de les dones als òrgans de govern de les 216 entitats on la Generalitat de Catalunya té participació majoritària o paritària, uns càrrecs que no impliquen remuneració per aquesta funció (són membres de patronats, consells, juntes i fundacions), però sí tenen capacitat d’influència i decisió sobre qüestions d’àmbit públic rellevants en els àmbits de les infraestructures, l’educació, la sanitat, la cultura, l’economia, etc.

Dels 2.244 llocs que existeixen en els òrgans de govern d’aquestes 216 entitats, el 39% són ocupats per dones, percentatge que no arriba a la paritat, però que supera el 30% de l’any 2020. El motiu principal de l’increment de la participació femenina respecte al de fa tres anys és que la reducció total del nombre de places que s’ha produït en aquest període (de 2.925 el 2020 a 2.244 el 2023) ha afectat especialment als homes. De fet, s’ha produït una reducció neta d’homes (de 2.054 a 1.367), mentre el nombre de dones ha augmentat lleugerament (de 871 a 877).

Dels 14 departaments de la Generalitat, n’hi ha 8 (Igualtat i Feminismes; Acció Exterior i Unió Europea; Educació; Justícia, Drets i Memòria; Drets Socials i Cultura; Salut; i Presidència) on les entitats adscrites assoleixen la paritat (s’apropen o la superen) en els seus òrgans de govern. Mentre que en altres 6 departaments (Interior; Economia i Hisenda; Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; Recerca i Universitats; Empresa i Treball; i Territori) la participació femenina és baixa o en algun cas frega el mínim establert per la llei (26%-36%).

Presència femenina als alts càrrecs, eventuals i llocs directius a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic:

A la segona part de l’estudi s’analitza la presència femenina en els alts càrrecs i eventuals dels 14 departaments de la Generalitat de Catalunya i en els llocs directius de 163 entitats del seu sector públic (societats mercantils, fundacions, consorcis…), entre les quals s’hi troben, per exemple, ACCIÓ, Agència Tributària de Catalunya, Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Idescat, Agència Catalana de l’Aigua, Servei d’Ocupació de Catalunya o el Teatre Nacional de Catalunya.

Pel que fa al Govern de la Generalitat, el 55% dels 365 alts càrrecs i eventuals són dones, un percentatge superior al 48% de 2020. En canvi, a les entitats del sector públic que depenen del Govern, les dones representen el 41% en els 246 càrrecs directius (president/a, director/a i gerent), i superen amb escreix el 24% quantificat l’any 2020.

En total, les dones representen gairebé el 50% dels alts càrrecs i llocs directius en la Generalitat i el seu sector públic, un percentatge superior al 40% de fa tres anys i també força més elevat al 23% que representen en els llocs directius al sector privat.

La definició de taules de remuneració ha contribuït a fer gairebé inexistent la bretxa salarial.

La bretxa salarial està per sota del 5%, una xifra que és acceptable segons la nova Directiva de transparència. La inexistència de bretxa s’explica perquè les taules de remuneració són idèntiques per sexe i perquè en les noves incorporacions la bretxa pràcticament ha desaparegut. No obstant això, la bretxa del Govern de la Generalitat és sensiblement superior a la que s’assoleix amb les entitats del sector públic on gairebé és nul·la.

El sostre de vidre al sector públic és una realitat.

Tot i l’avenç en la participació femenina en els nivells de més responsabilitat, encara hi continua havent sostre de vidre a la Generalitat: les dones són el 74% de l’ocupació amb títol universitari (nivells A1 i A2), però només estan representades en un 55% entre els alts càrrecs i eventuals de la Generalitat.

Finalment, les dones són també les que pateixen més precarietat en els llocs de base al sector públic, atès que representen el 71% en el col·lectiu d’interins i personal laboral temporal, un percentatge superior al 65% en els col·lectius de funcionaris i personal laboral indefinit.

L’ODEE advoca per seguir treballant en la igualtat al sector públic, tot i els avenços assolits.

Més informació

Nou pas en la lluita per la igualtat de gènere

Aquesta setmana el Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de llei de paritat que garanteix una representació mínima del 40% de dones en la composició del govern central.

La llei també serà d’aplicació al sector privat amb un calendari esglaonat per aconseguir la paritat; a partir del 30 de juny de 2024 només per a les empreses de l’IBEX 35, mentrestant, les empreses cotitzades amb una capitalització borsària superior a 500 milions d’euros tindran fins a 30 de juny de 2025 i les empreses amb una capitalització inferior, fins al 30 de juny del 2026.

Les empreses més petites de la borsa hauran de ser paritàries el 2026 en els seus consells d’administració i llocs d’alta direcció i les pimes estan exemptes d’aquesta regla.

La principal novetat de l’avantprojecte de llei de paritat és que els òrgans de decisió de la cúpula judicial i fiscal siguin paritaris, que hi hagi com a mínim un 40% de dones al Consell General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional, al Consell Fiscal, al Tribunal de Comptes i al Consell d’Estat.

La Comisión Nacional del Mercado de Valores s’encarregarà de vetllar pel compliment de la nova llei en el sector privat i l’Institut de les Dones en el sector públic.

En tots els casos, s’estableix que cap sexe podrà tenir una representació inferior al 40% ni superior al 60%, per la qual cosa no hi podria haver tampoc consells d’administració íntegrament femenins.

La vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, que rebutja exposar en esdeveniments sense presència femenina, va declarar que aquest projecte de llei és un nou pas perquè les dones puguin trencar el sostre de vidre i reduir la bretxa de gènere.

Font: Odee, 26 de maig de 2023

Només un 11% de les empreses catalanes del sector TIC que tenen l’obligació de registrar el Pla d’Igualtat ho han fet

El sector TIC és un àmbit clau, d’una gran importància estratègica i amb un pes econòmic cada vegada més gran. Malgrat que sovint associem la tecnologia amb valors moderns i progressistes, sorprèn veure com les desigualtats de gènere són molt fortes en aquest sector.

Informe sobre el sector TIC

Per posar dades a aquesta realitat, des de l’ODEE hem realitzat un informe que constata que el sector TIC està encara molt masculinitzat (només un 32,8% de les treballadores són dones, en contraposició al 49,9% en el conjunt de l’economia) i que pateix una forta segregació vertical (el19,6% dels càrrecs directius de les empreses catalanes del sector estan ocupats per dones; el 13,5% de membres del Consells d’Administració de les empreses TIC son dones)*.

Per revertir aquesta situació i garantir la igualtat efectiva entre homes i dones a l’àmbit de l’empresa, la legislació estableix l’obligatorietat per a les empreses de més de 50 treballadors a elaborar i registrar un Pla d’Igualtat.

La importància del Pla d’Igualtat

El Pla d’Igualtat impulsa la gestió des de la responsabilitat social, posa el focus en el potencial de la plantilla i afavoreix la productivitat i la competitivitat. Però malgrat aquests beneficis i les exigències legals, de les empreses del sector TIC a Catalunya amb l’obligació de registrar el seu Pla d’Igualtat, només ho ha fet un 11%.

Coneix l’Escola d’Igualtat de l’ODEE

Si la teva empresa es troba en aquesta situació, o si vols formar-te en aquest àmbit professional, et convidem a conèixer l’Escolad’Igualtat de l’ODEE. A través d’un itinerari formatiu complet, amb un professorat expert i una metodologia molt pràctica, et donarem totes les eines perquè puguis executar el Pla d’Igualtat de la teva empresa o les dels teus clients.

La realitat del sector TIC és preocupant, però és extensiva a total’economia. Però el Pla d’Igualtat ens dona una eina molt poderosa per començar a canviar les coses. Aprofi tem-la!

Comença el teu itinerari amb aquest taller gratuït per a ampreses TIC que et permetrà entendre conceptes bàsics sobre igualtat i el Pla d’Igualtat, clicant aquest formulari.

*Dades a Novembre de 2022

Més informació:

Font: Odee, 27 d’abril de 2023

L’ODEE i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona promouran la inclusió de polítiques d’igualtat entre les organitzacions associades

L’acord subscrit per ambdues organitzacions posarà en marxa un curs per impulsar l’anàlisi i l’elaboració de plans d’igualtat empresarials dirigit específicament per a les i als professionals qui integren les organitzacions de l’ens industrial.

L’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) s’uneixen per fomentar les polítiques d’igualtat entre les organitzacions associades a l’entitat industrial. Concretament, impulsaran conjuntament un programa per fomentar l’elaboració o l’actualització de plans d’igualtat adaptats a les casuístiques de cada empresa.

L’acord estableix que l’ODEE, dins de la iniciativa de l’Escola d’Igualtat, coordinarà i dirigirà una edició específica del Curs de Plans d’Igualtat a l’Empresa per a les i als professionals responsables d’aquest àmbit en les empreses i organitzacions del Consorci. El programa, que s’iniciarà el pròxim mes de març, permet realitzar la diagnosi i el disseny d’un Pla d’igualtat per a l’empresa, així com analitzar en clau de gènere els diferents àmbits que componen una organització, i prendre consciència i saber gestionar i corregir els estereotips de gènere i promoure dinàmiques que afavoreixin el bon clima laboral.

L’Escola d’Igualtat és una iniciativa que va néixer el passat mes de febrer per promoure i fer pedagogia pel que fa a les polítiques d’igualtat en el món de l’empresa, així com fomentar la presència de la dona en els càrrecs de decisió. L’objectiu de l’Escola d’Igualtat és formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.

Concretament, la iniciativa neix fruit de la llei que obliga, des del 7 de març del 2022, a les empreses de més de 50 persones treballadores a tenir el seu propi Pla d’Igualtat. Amb aquest acord, tant l’ODEE com el CZFB han volgut sumar forces per convertir-se en agents promotors del canvi i així assolir la igualtat i el compliment de la normativa vigent, ja que s’ha detectat que gran part del teixit empresarial català encara no ha implementat els plans d’igualtat per falta d’eines o recursos.

De fet, les últimes dades reflecteixen que només 500 de les 6.000 empreses obligades a establir plans d’igualtat a Catalunya ho han dut a terme a data d’avui. A banda, l’Estudi Presència de dones en Consells d’Administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya de l’ODEE, ja va posar de manifest que la presència femenina en els consells d’administració és del 25,3% i en els càrrecs directius del 22,8%, un percentatge molt baix.

L’acord s’ha donat a conèixer aquest matí a les oficines centrals del Consorci amb la presidenta de
l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roser Xalabarder Sagalés, i la directora general del CZFB, Blanca Sorigué Borrell.


Sobre el Consorci de la Zona Franca de Barcelona:
El Consorci de la Zona Franca de Barcelona té un especial compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) mundials, concretament amb aquest acord es compromet a vetllar pel cinquè objectiu, el qual estableix com a prioritat estratègica l’impuls de la igualtat de gènere i la presència de la dona en la indústria. Per aquest motiu, des de la institució s’estan fent passos claus per promoure el compliment de la normativa d’igualtat entre les empreses i fomentar que aquestes implementin els plans d’igualtat com a eines de transformació de la cultura empresarial basada en la igualtat.

Font: ODEE 24-11-2022

Laura Llinàs: “Les xifres de participació de les dones en els consells d’administració són inadmissibles en ple segle XXI”

Laura Llinàs, coordinadora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada pel programa Bàsics de betevé, per valorar la Directiva europea que exigirà un 40% de dones als Consells d’Administració. Les empreses públiques barcelonines estan molt lluny d’aquesta xifra.

Les empreses amb participació de l’Ajuntament de Barcelona estan lluny de la paritat, i la tendència dels darrers anys no s’encamina cap a l’equilibri. Només el 22 % dels membres dels consells d’administració de Fira de Barcelona, TMB, Turisme de Barcelona i betevé són dones. Són xifres que no arriben al mínim del 40 % de dones als consells d’administració que ha fixat la Unió Europea en una nova directiva, però que només afectarà les grans empreses que cotitzen a borsa.

Al consell d’administració de Transports Metropolitans de Barcelona, tant al Metro com al Bus, la proporció surt encara més baixa. En el cas del Metro, són dues dones de 15: Laia Bonet, presidenta de TMB, i Candela López.

Al Bus, hi ha tres de 14 membres, amb Bonet, López i també Francina Vila. La proporció no ha millorat en els darrers anys.

Turisme de Barcelona ens fixem en el comitè executiu, que en els darrers anys ha incorporat més dones a les seves files. D’una sola que hi havia el 2019 a les quatre que hi ha ara d’un total de 12. Són Marta Clarí, en representació de l’Ajuntament; Artemí Nolla i Roser Xalabarder, per part de la Cambra de Comerç, i Marian Muró i Eva Borràs, amb veu però sense vot a les juntes.

betevé la situació no millora. Amb la renovació del consell d’administració la tardor del 2020, es va passar de dues dones a una al consell d’administració. És Susana Alcaide, l’única entre els cinc membres que hi ha actualment a l’empresa que gestiona la televisió pública.

La proporció de dones que integren els consells d’aquestes empreses és baixa, però no pas més que a la mitjana de Catalunya, on només són el 17 %, segons dades de l’Observatori Dona Empresa Economia. La Unió Europea calcula que les dones són tan sols un terç dels membres dels consells d’administració de les empreses que cotitzen a borsa.

Laura Llinàs ha apuntat al ‘bàsics’, que aquestes xifres són “inadmissibles en ple segle XXI», i que als consells d’administració de les empreses catalanes encara queda molta feina per fer, ja que hi ha una clara falta de “processos transparents de selecció, de polítiques d’igualtat, de perspectiva de gènere i meritocràcia”.

La coordinadora de l’ODEE ha fet referencia a l’estudi “Presència de Dones en Consells d’Administració i posicions directives de les empreses catalanes” i ha destacat com d’important és que hi hagi dones als consells d’administració perquè «s’ha constatat que en empreses amb més del 40% dones al consell d’administració, les dones representen el 55% en el comitè de direcció«.

Font: betevé i ODEE, 8 de juny de 2022

Roser Xalabarder entrevistada en el programa «Busquem Respostes» del Vallés Oriental Televisió

Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha estat entrevistada en el programa «Busquem Respostes» del Vallés Oriental Televisió, en commemoració al dia internacional de la dona.

Roser Xalabarder ha deixat clar que l’ODEE treballa tot l’any per la defensa dels drets de les dones i per a que aquestes arribin en els càrrecs de decisió i no es perdi el talent femení.


L’ODEE ha presentat recentment l’estudi Presència de Dones en Consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya on es destaca que només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració i el percentatge segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.


Xalabarder manifesta que cal que aflori el talent femení i que les dones puguin arribar a les cúpules, però per tal d’aconseguir-ho cal que l’administració faciliti polítiques públiques d’igualtat; un sistema universal i gratuït de llars d’infants amb l’objectiu que les dones no hagin de renunciar al seus llocs de treball ni a una promoció per la maternitat; corresponsabilitat en les parelles i que hagin més dones en el òrgans de decisió de les empreses. La presidenta de l’ODEE ha assegurat que quan hi ha una dona a dalt, s’apliquen mesures i instruments que garanteixin la igualtat efectiva entre homes i dones, com són l’aplicació dels plans d’igualtat.

Per aquest motiu la Cambra de Comerç de Barcelona ha impulsat recentment l’Escola d’Igualtat per formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat, amb el seu primer curs de Plans d’Igualtat a l’empresa.

Font: ODEE i Vallés Oriental Televisió, 10 de març de 2022

Presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya

L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat l’estudi: La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya.

Només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració.

El percentatge d’empreses segueix invariable els darrers 7 anys i no mostra una tendència creixent.


L’estudi demostra que les empreses amb consells paritaris tenen més dones directives que homes directius.


El sector TIC es queda enrere en presència femenina als llocs de direcció i consells d’administració, només un 13,5% i un 19,6%, respectivament, són dones.


Per tal de capgirar la situació, l’ODEE ha decidit fer un pas endavant posant en marxa la primera Escola d’Igualtat, un espai que té per objectiu formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 17/02/2022

La bretxa entre les taxes d’atur femenina i masculina s’amplia per la Covid-19 el tercer trimestre del 2021

Més del 30% de les dones en situació d’atur tenen estudis superiors (25% pel que fa als homes), fet que suposa una pèrdua de talent per a l’economia. 

La Covid-19 ha suposat un gran impacte per a l’economia catalana en l’àmbit del mercat del treball, especialment per a les dones en situació d’atur. Segons l’Enquesta de població activa del tercer trimestre de 2021, el nombre de dones a l’atur és un 4,2% superior al nivell preCovid (mateix trimestre 2019), amb 9.000 dones més, assolint una xifra de 221.600 (gràfic 1). Aquesta és una de les principals conclusions que es desprèn de la nota Focus Cambra que analitza el mercat de treball amb perspectiva de gènere i és fruit de la col·laboració del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Barcelona amb l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), que es va iniciar el 2008 i té per objectiu la realització d’estudis econòmics amb perspectiva de gènere. 

Per contra, l’evolució dels homes ha estat més positiva durant aquests mesos de pandèmia amb uns nivells que ja són inferiors (-2,1% amb 4.400 persones menys) als de la prepandèmia. Si ens centrem en la taxa d’atur, és a dir, la població aturada sobre la població activa, aquesta encadena quatre trimestres consecutius de reducció situant-se en l’11,8% en el cas de les dones i en el 10,1% per als homes (gràfic 2). Respecte a les taxes del 3T 2019 (11,5% entre les dones i 10,3% entre els homes), la major afectació de la Covid-19 sobre les dones es manifesta en un increment de la bretxa en les taxes d’atur entre homes i dones, passant d’1,2 punts percentuals (p.p.) de distància el 3T 2019 a 1,8 punts el 3T d’enguany. 

Un 28,6% de les dones inactives ho és perquè es dedica a tasques de la llar, enfront del 5,1% dels homes el 3r trimestre de 2021 

Una altra de les conseqüències que ha tingut la Covid-19 sobre la situació laboral de les dones és que ha augmentat la població activa femenina: +18.500 entre el 3r trimestre de 2019 i el del 2021, és a dir, dones que ara volen entrar al mercat de treball i que prèviament es trobaven en situació d’inactivitat. 

Com mostra la taula 1, cal destacar que el 28,6% de les dones inactives ho està per dur a terme tasques de la llar, enfront del 5,1% en el cas dels homes. Diferencial molt notable encara entre homes i dones a l’hora de distribuir les tasques. Amb motiu de la pandèmia i de manera transitòria aquest percentatge va incrementar-se fins al 7,7% en el cas dels homes.  

Quant a les dones, cal destacar que aquesta xifra s’ha reduït en 2 p.p. amb 24.100 dones menys dedicades a les tasques de la llar entre el 3T del 2019 i el 3T del 2021. Probablement, això ha estat gràcies que el teletreball ha permès a moltes dones incorporar-se al mercat de treball tot compaginant les tasques de la llar.

Pèrdua de talent femení: 70.000 dones aturades tenen estudis superiors, gairebé un 32% del total a Catalunya 

Per nivell formatiudestaca l’elevat percentatge de persones aturades amb un nivell d’estudis superiors, un 28,4% del total en mitjana. Per sexes, aquesta xifra baixa fins al 25% (1 de cada 5 aturats) en els cas dels homes i augmenta fins al 31,6% en el cas de les dones (gràfic 3).  

En xifres absolutes, parlem de 70.000 dones a Catalunya, davant de 51.200 homes, és a dir, el 58% del total de persones aturades amb estudis superiors són dones. Aquest fet suposa una pèrdua de talent i de retorn de la inversió efectuada en educació, que el nostre mercat de treball no es pot permetre en un context en què s’estan adreçant els esforços perquè la nostra economia avanci cap a un model més productiu i de major valor afegit, amb l’objectiu final d’assolir nivells superiors de benestar. Per això és necessari augmentar els serveis de cura gratuïts, les ajudes a les famílies i dur a terme la reforma horària laboral.  

En comparació amb el mateix trimestre del 2019, malauradament, les xifres s’han elevat tant en termes absoluts (+7,9% des de les 64,9 mil) com en termes de pes sobre el total (+1,1 punts des del 30,5%). 

El 60% de les persones aturades entre 45 i 54 anys són dones, força per sobre del seu pes en termes poblacionals (49%) 

Quant a la distribució d’homes i dones en situació d’atur per grans grups d’edat (gràfic 4), la comparativa per sexes mostra percentatges força similars entre ambdós a la majoria de grups, excepte en el cas de les persones de 45 a 54 anys, on el pes entre els homes suposa el 15,4% del total, mentre que escala fins al 21% (1 de cada 4) en el cas de les dones.  

Si es compara amb el nivell previ a la pandèmia (3T 2019), la xifra per a les dones s’ha mantingut estable (20,9%) el que mostra que aquest diferencial és de tipus estructural i no conjuntural. Això demostra que les dones tenen més dificultats per reincorporar-se al mercat de treball un cop han finalitzat les tasques de cura dels fills més petits. Cal recordar que l’edat mitjana de les mares en tenir el seu primer fill és de 31,4 anys (dades del 2020, segons Idescat) i que les tasques de cura són assumides majoritàriament per les dones. 

La Covid-19 ha donat lloc a un augment significatiu de les dones en atur de més llarga durada, alhora que aquest s’ha reduït entre els homes 

En darrer lloc, s’ha fet una anàlisis del perfil de les persones aturades en funció del temps que porten cercant feina (gràfic 5). Les dades del 3T de 2019 i 2021 mostren resultats rellevants tant pel que fa al diferencial per sexes com per a la comparativa prepandèmica i actual. Així doncs, les últimes dades del tercer trimestre mostren un diferencial significatiu entre el percentatge d’homes respecte al de dones que porten en situació d’atur més de dos anys, amb un 19,9% enfront d’un 26,6%, respectivament.  

En relació amb al 3T 2019, aquesta xifra s’ha mantingut estable en el primer cas, però s’ha incrementat 6,5 p.p. en el cas de les dones, fet que indica que la Covid-19 ha dificultat encara més l’ocupació entre les que es troben en atur de més llarga durada (més de 2 anys). En xifres absolutes, aquesta situació afecta a 58.800 dones el 3T 2021, un 37,4% més respecte al mateix trimestre del 2019 (+16.000 dones).  

Tot i que abans de la Covid-19 ja hi havia un percentatge elevat (20,1%) de dones que portaven més de 2 anys a l’atur, un any i nou mesos de pandèmia han dificultat encara més la seva incorporació al mercat de treball, cronificant i agreujant la seva situació, més vulnerable perquè deixen de rebre la prestació d’atur i perquè s’allunyen cada cop més de la dinàmica del mercat laboral (experiència professional, nous requisits, etc.).  

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona 25/11/2021

Manual de documentació bàsica: Impulsem la comunicació no sexista a l’empresa

La Cambra de Barcelona elabora un manual de comunicació no sexista per a l’àmbit laboral

  • En el manual hi ha recomanacions pràctiques per evitar el sexisme en documents d’ús habitual a les empreses.

  • Es tracta del primer volum d’una col·lecció que abastarà diferents espais on la dona és discriminada en l’entorn laboral.


La comunicació i l’ús que en fem d’ella defineix allò que som i, sovint, traspua visions sexistes que cal evitar. Històricament, els hàbits lingüístics adquirits han invisibilitzat a les dones, especialment en el llenguatge econòmic i empresarial. És per això que es vol fer una transformació profunda per aconseguir la igualtat en tots els àmbits. Amb aquest objectiu i per iniciativa de dues empreses de la Cambra de Barcelona, Tema i Litoclean, amb el suport de l’ODEE (Observatori Dona, Empresa i Economia) s’ha creat una col·lecció de manuals de comunicació no sexista pensada per a la seva aplicació pràctica en qualsevol companyia.

El primer volum és el Manual de documentació bàsica, en el qual es troben recursos lingüístics per evitar el sexisme en aquells documents d’ús més habitual, des de contractes i pressupostos a nòmines i fulls de registre. L’orientació pràctica d’aquest manual és un dels seus trets característics i té molt a veure amb la seva metodologia d’elaboració en el si de les empreses Tema i Litoclean, on es va crear una comissió formada per professionals de diferents departaments que van recopilar i revisar amb perspectiva de gènere els escrits habituals amb què treballaven, trobant un biaix sexista en la majoria d’ells. Amb aquest treball de base i el suport d’especialistes en la matèria, s’ha confeccionat aquest recull de recomanacions que aquestes dues companyies han estat les primeres a aplicar.

“No es tracta només de canviar paraules i expressions d’alguns documents, és una transformació de la manera de pensar i de fer de l’empresa”, argumenta Begoña Mundó, CEO del grup Tema Litoclean i impulsora del projecte. Anna Mercadé, directora de l’ODEE, destaca la importància que la iniciativa la prenguin des del món empresarial: “Existeixen moltes guies creades per l’administració pública o des de l’àmbit intel·lectual, però això costa que s’implanti a les empreses. Ara són les companyies les que s’aixequen i fan una cosa pensada per a elles i d’aplicació àgil i senzilla, és un gran pas”.

La Cambra posarà a disposició de totes les empreses la descàrrega dels manuals a través d’aquesta web. De moment, hi podran trobar el primer volum, Manual de documentació bàsica, i més endavant estarà disponible el segon, Manual d’actes i reunions, enfocat no només a l’ús del llenguatge, sinó a la presència i els rols de les dones en esdeveniments corporatius de qualsevol classe i a les relacions entre professionals.

Sobre Tema i Litoclean

Tema (Territorio y Medioambiente, S.A.) és una consultoria de Seguretat i Medi Ambient especialitzada en indústria química, petroquímica, petroliera i minera. Va ser la primera companyia d’aquestes característiques a Espanya i una de les pioneres a Europa.

Litoclean és una consultora ambiental experta en el desenvolupament de projectes d’investigació i descontaminació de sòls i aigües subterrànies que en els seus més de vint anys d’experiència s’ha convertit en una companyia de referència en el sector, que aposta per la innovació i l’ús de la tecnologia més avançada.

Grup Tema Litoclean té presència a Espanya, Mèxic, Bolívia, Veneçuela, Perú i Equador i treballa a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. Compta amb una plantilla multidisciplinària i altament especialitzada i és dirigida per un equip directiu paritari que vetlla per aconseguir un entorn de treball respectuós amb la plantilla i propicia la diversitat d’opinions, perspectives, cultures, edats i gèneres.

Sobre l’ODEE

L’Observatori Dona, Empresa i Economia és un fòrum de reflexió, estudi i propostes amb l’objectiu de posar en valor a la dona professional, emprenedora i empresària en el món econòmic actual. L’Observatori parteix de la valoració i la importància que la Cambra té per la dona com a ésser fonamental en el món empresarial, professional i en l’economia en general. Aglutina totes les actuacions que realitzem en matèria d’informació, assessorament i promoció econòmica per a les emprenedores, empresàries, directives i professionals.

Més informació:

Font: ODEE/ TEMA i LITOCLEAN Barcelona, 22/09/2021

Cinc dones de FGC acreditades com a Conselleres i Directives de la Plataforma d’ODEE

El president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), Ricard Font i la directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE), Anna Mercadé, han lliurat els certificats que acrediten cinc dones de Ferrocarrils en competències directives i conselleres. Aquesta acreditació s’ha pogut dur a terme gràcies al conveni signat entre FGC i l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, que desenvolupa diverses accions amb l’objectiu de promoure polítiques d’igualtat de gènere al món de l’empresa.

Així, FGC i l’ODEE continuen amb el compromís de sumar esforços per promoure la col·laboració en l’execució de programes transversals de polítiques d’igualtat de gènere i visibilitzar el talent femení per augmentar la presència de dones als llocs de presa de decisió, promovent la Plataforma de Base de Dades de Conselleres i Directives.

La plataforma defineix el ‘Mapa Competencial’ idoni que hauria de tenir una dona per ser consellera o directiva, en base a un estudi elaborat a partir d’entrevistes als principals directius del país.

Imagen

El grup de dones de FGC que han estat acreditades en competències directives i conselleres per l’ODEE són: Laura Eduardo Aubeso, Marta Espinós Arizti, Marina López Miralles, Guillermina Vinyoles Calvet i Núria Codina García

Font: FGC i ODEE, 9-04-2021

Subscriu-te al nostre newsletter

Pin It on Pinterest