Totes les entrades en Coneixement

Es presenta la nova Comissió de Dones en Valor del @22Network amb la participació de l’ODEE

El passat dijous es va presentar la nova Comissió de Dones en Valor del @22Network, de la mà de Susana Prado, directora d’Informàtica El Corte Inglés a Cataluña (IECISA) i membre de la Junta Directiva del 22@Network, donant així continuïtat als cicles “Dones en Valor” iniciats i promoguts per Cristina Oliva, directora del Campus de la Ciutadella en la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport d’Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona.

L’associació 22@Network és un ecosistema molt ric, amb agents que tenen la capacitat d’articular i transformar les interaccions urbanes i volen aprofitar-ho per treballar junts, reactivant l’economia i les oportunitats al districte. 

La Comissió de dones en valor del 22@Network, que té per objectiu donar més impuls, intensitat i rellevància al paper de la dona al districte, vol aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament femení formant part integral de cadascun dels 17 ODS de l’Agenda 2030, on el 22@Network vol ser un actor clau en aquest camí.

La directora de l’ODEE en la sessió de creació de la Comissió, manifestà: «Les dones han de prendre consciència, unir-se per donar visibilitat al talent femení i exigir la seva presencia en els àmbits de decisió, com el futur de l’economia i fer xarxa per a un món millor».

Anna Mercadé també presentà la Plataforma de Conselleres i Directives de l’ODEE, projecte de l’ODEE que el 22Network vol potenciar a través d’acords de col.laboració.

La Plataforma de Conselleres i Directives és un instrument que es posa a disposició del talent femení de les empreses i entitats per visibilitzar les capacitats de les dones, incrementar les seves oportunitats i reflectir tot el seu capital competencial. Una presència més equilibrada d’homes i dones en equips directius és bona per a l’empresa i per a les organitzacions, doncs aporta més estabilitat, més creativitat en la recerca de solucions, així com diferents perspectives davant la presa de decisions.

Font: Odee 02-06-2020

«Demanem un Comitè de Crisi per posar solucions emergents i immediates, per fer un seguiment dels ajuts i dels préstecs i per plantejar una societat transformadora»

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, és entrevistada en el programa Agenda 2030 de TeveCat, dirigit per Eduard Berraondo, juntament amb Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones i Sara Moreno, vicerectora d’Alumnat i d’Ocupabilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, per exposar la situació de les dones davant de la crisi de la covid 19.

Anna Mercadé explica que la situació actual de les dones encara està molt lluny de l’objectiu número 5 de l’agenda 2030 de les Nacions Unides. La directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona manifesta que: «moltes de les coses que demanàvem en els anys 70, encara no les hem aconseguit».

Després de la crisi del 2008, l’ODEE va demostrar com un gairebé 30% de la població estava en risc de pobresa i aquest percentatge estava format majoritàriament per dones amb famílies monoparentals i amb fills a càrrec. A més, segons un estudi d’EADA, pel que fa a la representativitat de les dones en els llocs de decisió, estan pitjor que fa deu anys, actualment hi ha menys dones en els consells d’administració i càrrecs directius de les organitzacions.

Des de l’Observatori es demana la creació d’un Comitè de Crisi per posar solucions emergents i immediates, per controlar i fer un seguiment dels ajuts i els préstecs i per plantejar una societat transformadora davant la crisi actual.

-Link del programa sencer

Font: 25-05-2020, TeveCat

Una dotzena de recerques contra el coronavirus estan liderades per dones

El talent femení destaca en la recerca duta a terme als centres, les universitats i els hospitals de Catalunya per superar la pandèmia de SARS-CoV-2.

Una dotzena de recerques del sistema català de coneixement contra la COVID-19 estan liderades per investigadores que encapçalen projectes en diferents àmbits com el biomèdic, el nanotecnològic o el matemàtic, entre d’altres, segons el Butlletí de la Generalitat de Catalunya.

Investigadores com Laura M. Lechuga, que dirigeix un projecte europeu per a la diagnosi ràpida i el monitoratge del virus; Núria Montserrat, que investiga un fàrmac per bloquejar efectes del coronavirus; o Juana Díez que treballa en una plataforma per al desenvolupament ràpid d’antivirals; posen nom al talent científic femení que està molt present en l’esforç de recerca en teràpies, tractaments, epidemiologia i prevenció de la COVID-19.

En total són una dotzena de grups encapçalats per investigadores del sistema de coneixement del nostre país.

-Per llegir l’article sencer, clique aquí

Font: 19-05-2020, Butlletí de Notícies de la Generalitat de Catalunya

«Les dones han quedat desprotegides»

Roser Xalabarder, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia,  vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona i membre del Consell de la Delegació de la Cambra al Vallés Oriental, posa de manifest en El 9Nou, la desprotecció de les dones davant l’impacte de la crisi de la covid 19 i com des de l’ODEE es  reivindica el paper de la dona i la seva aportació  en l’àmbit econòmic i empresarial.

Roser Xalabarder poc es pensava fa un any quan la candidatura eines de país va guanyar les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona que avui estaria fent un escrit pel diari 9Nou per ressaltar la manca de sensibilitat vers les dones.

La presidenta de l’ODEE explica com durant aquests dos mesos de crisi sanitària, tot el grup de la Cambra de Comerç de Barcelona, sense comptar amb pressupost per fer-ho, s’han abocat en ajudar, en actuar, en fer tot el possible perquè les empreses no hagin de tancar, en assistir les administracions públiques a trobar productes de primera necessitat i en socórrer empresàries i empresaris per treballar units per buscar un futur millor per tots.

Tanmateix, com a Presidenta de l’ODEE, Roser Xalabarder declara: «Estic fent un curs accelerat al costat de la directora i creadora, Anna Mercadé per ajudar a totes les dones professionals, empresàries, directives, conselleres i autònomes, que no estan prou reconegudes per la societat ni pel seu talent ni per les seves capacitats -i, menys encara, per la seva implicació en la vida, en la sostenibilitat, en el benestar, ni pel seu sentit comú».

Roser Xalabarder explica les dificultats que es troben les dones en l’àmbit econòmic i empresarial enfront l’estat d’alarma per la Covid 19 i el manifest que l’ODEE ha elaborat amb deu propostes perquè s’escolti al talent femení i avançar cap a una nova economia.

L’ODEE, que neix al 2008 per treballar la igualtat entre homes i dones en el món de l’empresa i l’economia, s’ha dedicat, en aquests 12 anys, a desenvolupar indicadors econòmics amb clau de gènere, a fer estudis profunds que ajudin a percebre la realitat d’aquests indicadors i que permetin fer propostes clares als governs i Administracions Públiques per serguir avançant cap a una societat més justa, més democràtica i més pròspera.

Per llegir l’article, cliqueu al pdf del 9Nou

Pdf del manifest

Font: El 9NOU 15-05-2020

L’ODEE fa una anàlisi de la crisi en clau de gènere i reclama un reconeixement social i econòmic de les persones que treballen a primera línia

El personal sanitari, hospitalari i farmacèutic representa al voltant del 28% del total (unes 200.000 persones), amb una àmplia majoria de dones (el 70%).

Segons estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona, unes 715.000 persones a tot Catalunya constitueixen la primera línia de lluita contra la Covid-19. D’aquestes, el 65% són dones. En aquest sentit,  l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) vol agrair la gran tasca que estan realitzant diàriament, però reclama que aquest agraïment es materialitzi social i econòmicament, amb una compensació en dies festius i pagues compensatòries seguint l’exemple d’altres països europeus. A més demana que les dones estiguin presents en la pressa de decisions, tal i com marca el cinquè ODS de les Nacions Unides.

Dins d’aquesta primera línia, el col·lectiu principal és el personal sanitari, hospitalari i farmacèutic que representa al voltant del 28% del total (unes 200.000 persones), amb una àmplia majoria de dones (el 70%). A aquest personal cal sumar el que treballa en residències de gent gran i residències per persones amb malalties, que són unes 44.000 persones, i on la presència femenina és encara més elevada atès que representa el 84% del personal. Les treballadores de serveis socials (uns 26.000 persones, de les quals un 80% són dones) també estan fent una tasca fonamental en aquests moments de suport als grups més vulnerables. Tot aquest grup del personal que es dediquen a salvar vides i a tenir cura dels altres arriscant la seva pròpia vida es mereixen no només el reconeixement de tota la societat sinó també una retribució justa i similar a la que s’ofereixen a altres països europeus.

Un segon grup de treballadors i treballadores, que permeten el benestar de tots i totes són els empleats d’establiments d’alimentació i de productes bàsics que atenen als clients amb la màxima cura i prevenció. Aquest grup de treballadors/es és el segon més nombrós, són al voltant de 135.000 persones, i el percentatge de dones és del 64%.

També cal reconèixer la gran tasca que està fent el personal de neteja. Un col·lectiu molt precaritzat i feminitzat (el 86% són dones) i que ara s’està visibilitzant com un personal clau per protegir la nostra salut.

Altres col·lectius que treballen cada dia per cuidar-nos, protegir-nos i proveir-nos de productes bàsics són els cossos de seguretat i bombers (15% són dones), els transportistes de mercaderies (12% dones) i els treballadors de serveis postals obligatoris (56% dones).

El reconeixement és molt més ampli. No podem oblidar-nos dels periodistes, dels pares i mares que han de compaginar el teletreball amb les tasques de cura de familiars, i del conjunt de treballadors i treballadores de la indústria, l’agricultura i la construcció que no s’aturen perquè l’economia els necessita.

L’ODEE també vol fer un reconeixement a les empreses que són liderades per dones en tots aquests sectors i aquelles que integren la igualtat en la seva organització. En aquest sentit, recorda que la resposta més dràstica per combatre la pandèmia del coronavirus ha estat en aquells estats governats per dones: Alemanya, Nova Zelanda, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca i Islàndia.

Així mateix, l’ODEE posa de manifest la preocupació sobre com es podrà fer el desconfinament dels pares i mares treballadores si les escoles continuen tancades i els avis no poden fer el suport en la cura dels infants.

Pdf de la nota de premsa

Font: ODEE, 20-04-2020

La Feminització de la pressió

Cuidadores, infermeres, dependentes de supermercat….les dones són majoria en les professions que atenen els ciutadans aquests dies estressants i que estan garantint serveis essencials de cura, salut i alimentació.

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) fa referència a aquesta feminització de la primera línia de les cures. Mercadé recorda la «doble feina» que faran les dones en aquest temps perquè «les dones treballadores i que ara teletreballen, les autònomes (que cada vegada en són més), sobretot les freelance que són les mares joves que ho fan des de casa ara tindran un doble problema perquè seguiran fent les tasques domèstiques que feien i sobretot l’organització de la casa, tenint cura dels nens i nenes i, a sobre, hauran de cobrir les hores de les escoles bressol i de les escoles». 

Font: VIAempresa, 03-04-2020

–Link de l’entrevista

Article sencer

Anna Mercadé, Creu de Sant Jordi

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i Presidenta del 50a50 ha rebut el guardó de la Creu de Sant Jordi, entre les 30 personalitats i 15 entitats que el Govern de Catalunya ha condecorat enguany pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, en el pla cívic i cultural.

Un reconeixement a la seva contribució per la igualtat entre dones i homes des de fa 25 anys amb l’objectiu de fer una societat més justa.

L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com ja ha estat palès en les darreres edicions del premi, la paritat de gènere i la representació territorial. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen els distingits amb les creus.

Molt orgullosos!!!! Moltes Felicitats Anna!!!!

Font: ODEE, 04-03-2020

Anna Mercadé en El matí de Barcelona de betevé

Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, participa en el debat 8-M: lideratge femení del programa de radio El matí de Barcelona de betevé, junt amb Isona Passola, directora de l’Acadèmia de Cine en Català i productora executiva de massa d’Or, Gemma Recoder, directora general de Sun Music i Magda Puyo, directora de l’Institut del Teatre i directora d’escena.

Segons l’estudi ‘Evolució de la bretxa salarial de gènere a Catalunya’, només el 3 % de les dones estan ocupades en el grup de directors i gerents, enfront del 5,9 % dels homes. Les dones van cobrar un 23 % menys que els homes durant el 2017, una bretxa salarial un 0,4 % menor que l’any anterior. Tot i que la diferència global va disminuir, la discriminació per sou va continuar creixent entre els salaris més baixos un 0,5 %, fins a arribar a un 34,4 %.


-Link del programa

Font: betevé, 03-03-2020

L’ODEE presenta l’estudi de l’Impacte Econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta al President del Parlament

La presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona, Roser Xalabarder, i la directora de l’ODEE, Anna Mercadé, han presentat al President del Parlament, Roger Torrent, l’estudi de l’Impacte Econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta a Catalunya en clau de gènere, un dia després de la presentació en roda de premsa.

D’esquerra a dreta: Anna Mercadé, directora de l’ODEE, Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i vicepresidenta tercera de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Roger Torrent, president del Parlament.

La gratuïtat del sistema públic d’escoles bressol generaria un impacte positiu en l’economia i en la reducció de les desigualtats de gènere.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

A Catalunya cal reequilibrar el repartiment de costos de l’escola bressol pública entre sector públic i famílies, que es va trencar amb la crisi, i avançar cap a la gratuïtat total. El cost de fer 100% gratuït el sistema actual és de 107 M€, però aquest cost es compensaria amb l’impacte que generaria sobre l’ocupació femenina.

Font: ODEE, 31 de febrer de 2020

Més informació:

Impacte econòmic d’una Política de Llars d’Infants Universal i Gratuïta a Catalunya

Amb un sistema públic gratuït d’escoles bressol a Catalunya es beneficiarien 16.000 dones que no haurien d’abandonar el mercat laboral i altres 20.000 que no haurien de demanar reducció de jornada.

L’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona ha presentat aquest matí l’estudi “Impacte econòmic d’una política de llars d’infants universal i gratuïta a Catalunya en clau de gènere. Una visió comparada amb Europa i Espanya”, que ha comptat amb el suport de la Fundació bancària “la Caixa”.

L’estudi recomana establir com a prioritat de la política pública l’educació infantil des de les primeres etapes de la vida perquè és un instrument per facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral, amb efectes positius directes sobre la participació laboral de les dones i, per tant, la seva independència econòmica i la reducció de la bretxa salarial.

L’estudi demostra que la gratuïtat i ampliació/universalització dels serveis d’educació infantil tindria importants beneficis econòmics i socials perquè permetria avançar en la reducció de les desigualtats de gènere. Tot i així, perquè aquesta política tingui la màxima efectivitat ha d’anar acompanyada d’una reforma horària i d’una ampliació dels permisos de maternitat i paternitat per cobrir la primera etapa de vida de l’infant. Les polítiques d’igualtat estan entrellaçades i han d’avançar en paral·lel per tenir efectes significatius.

L’estudi fa una aproximació de quins serien els beneficis i costos de la implantació d’un model de gratuïtat total de l’oferta pública actual ampliada un 20% per cobrir la necessites de demanda actual a Catalunya.

Els beneficis totals s’estimen en 37.646 llocs de treball a temps complert, 790 M€ en rendes salarials i 154 M€ en recaptació fiscal. A això se sumarien els 160 milions de renda alliberada per les famílies per la gratuïtat del sistema. Aquest impacte positiu és clarament superior als costos anuals de fer el sistema ampliat 100% gratuït (163 M€) més la construcció d’aquests places al llarg de quatre anys (18,8 M€).

Per tant, la política de gratuïtat total i ampliació d’un 20% de places públiques no només no tindria costos per al sector públic sinó que generaria un impacte positiu en l’economia a través d’un increment de l’ocupació i la renda de les famílies que es traduirà en més consum i, per tant, una major activitat econòmica.

L’estudi demostra que la universalització de l’educació infantil pública és una inversió rendible encara que només es considerin l’augment dels ingressos públics en concepte de cotitzacions socials i impostos sobre la renda que pagarien les dones per no interrompre –total o parcialment- la seva inserció en el mercat laboral.

Anna Mercadé, directora de l’ODEE, Roser Xalabarder, presidenta de l’ODEE i Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de Cambra de Comerç de Barcelona

A més, és una de les millors eines per reduir la pobresa femenina i la pobresa infantil perquè possibilita que les mares puguin treballar i, per tant, genera un augment dels ingressos familiars presents (salaris) i futurs (pensions).

Però l’educació infantil 0-3 anys no és només un important mecanisme per reduir les desigualtats de gènere sinó que és sobretot un mecanisme molt rellevant per eliminar les desigualtats socials, així com per millorar el futur social i econòmic d’un país.

Més informació:

Font: ODEE / Cambra de Comerç de Barcelona, Barcelona 30/01/2020

Cerca per tema

Cerca per tema

Pin It on Pinterest