La Jornada de Dones Directives i Conselleres, organitzada per l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, ha donat resposta aquest i d’altres interrogants del perquè les dones no aconsegueixen arribar als càrrecs de decisió de les empreses.
Martina Font, vicepresidenta de l’ODEE ha inaugurat i presentat la jornada i Carme Poveda Martinez, directora de l’ODEE, ha explicat la llei de paritat aprovada aquest mes d’agost al Congrés dels Diputats, aclarint quines organitzacions i institucions estan obligades al seu compliment i quins son els terminis d’aplicació. Com ha manifestat Poveda: «Necessitem moltes dones per aconseguir complir amb la llei de la paritat» i les grans empreses catalanes només tenen el 18,8% de conselleres i el 25,3% de directives, 1,6 punts més que fa tres anys.
S’ha comptat amb una taula rodona de dones de primer nivell que han exposat les dificultats que es troben en aquest llarg camí per arribar als alts càrrecs, i les bones pràctiques que es poden aplicar per aconseguir feminitzar la cúpula de les empreses, des de diversos tipus de companyies com: Begoña Mundó, vicepresidenta i directora executiva del Grupo Tema- Litoclean; Silvia Alsina Urpina, propietària i CEO de Roman; Raquel Carrasco, directora general de Veolia Serveis de Catalunya i Balears; i la visió d’un headhunter, Iñaki Saltor, soci fundador de Saltor Talent; qui ha exposat els paranys que tenen les dones per no postular-se a càrrecs de decisió i els sostres de vidres que ho dificulten; moderat tot per Elena Busquets Segura, directora de VIA Empresa.
Han conclòs l’acte: Anna Mercadé Ferrando, presidenta d’honor de l’ODEE qui ha destacat que: «cal que el core business de l’empresa es cregui de veritat la igualtat de gènere» perquè es produeixin canvis reals, i Sonia Guerra López, secretaria general del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya i presidenta de l’Institut Català de les Dones, qui ha remarcat la necessitat de combatre els rols de gènere i els estereotips del patriarcat des de la infància.
Aquesta jornada té un doble objectiu: d’una banda, presentar les dades sobre la presència femenina en càrrecs directius i consells d’administració, així com el repte que suposa per a les empreses complir amb la nova Llei de paritat; i de l’altra, generar un debat sobre els obstacles que dificulten l’ascens professional de les dones i com incentivar la seva promoció.
Acompanya’ns el 17 d’octubre, de 18.30 a 19.30 h, al Hub de la 2a planta de l’edifici de la Cambra de Comerç de Barcelona (Av. 452, 08006 Barcelona), per conèixer com aconseguir que hi hagi més dones directives i conselleres.
Programa
18.30 h Benvinguda i presentació Sra. Martina Font, vicepresidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona
18.35 h Presentació de l’estudi: La presència de dones en consells d’administració i càrrecs directius a les empreses de Catalunya, 2024 Sra. Carme Poveda, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona
18.50 h Taula rodona: Com aconseguir que hi hagi més dones directives i conselleres? Sra. Begoña Mundó, vicepresidenta i directora executiva del Grup Tema Litoclean i consellera ODEE Sra. Silvia Alsina, propietària i CEO de ROMAN i consellera ODEE Sra. Raquel Carrasco, directora general de Veolia Serveis de Catalunya i Balears i consellera ODEE Sr. Iñaki Saltor, soci fundador de SALTOR Talent. Modera: Sra. Elena Busquets, directora de Via Empresa
19.30 h Cloenda i Networking Sra. Anna Mercadé, presidenta d’honor de l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona
El 28 de maig l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona junt el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, han celebrat la Jornada Igualtat i Competitivitat a l’empresa, a les pròpies instal·lacions del Consorci.
Un acte emmarcat dins les accions de l’Escola d’igualtat de l’ODEE, que permet formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat.
A la jornada hem pogut conèixer els beneficis d’incorporar la igualtat en la presa de decisions a l’empresa, a través de l’Eli Abad i Francesc Civit, cofundadors de Between Technology. Between Technology és una consultora tecnològica líder que ofereix solucions en enginyeria i IT, amb un fort compromís intern amb la igualtat. Aquest compromís es reflecteix en les seves formacions continuades, que permeten als reclutadors ser conscients dels biaixos de gènere i ajuden els homes a reconèixer els seus privilegis. Malgrat en el sector tecnològic la presència masculina encara és majoritària, aquestes iniciatives han facilitat que aquesta empresa gaudeixi d’un clima laboral que acull i promociona el talent femení.
També ha participat la responsable de sector públic a Basetis, Marta Clua, qui ens ha explicat la bona pràctica que porten a terme aplicant el model TEAL. Model d’organització que facilita que qualsevol persona prengui decisions informades i treballi segons les seves motivacions personals i professionals. Això ha generat un entorn d’igualtat on les veus femenines són escoltades i valorades, destacant especialment en un sector tecnològic fortament dominat pels homes.
Finalment s’ha comptat amb la participació de Jaime Carbonell, Iberia Employee Relations Lead a HP. HP, a més de ser una de les empreses tecnològiques de referència a tot el món, destaca també per les seves polítiques d’inclusió i igualtat. Entre aquestes mesures destaquen les formacions continuades i l’ús d’intel·ligència artificial per combatre els biaixos en la selecció de personal, assegurant que les dones arribin a la fase final del procés. Des de fa molts anys, a HP fomenten les carreres STEM entre les dones, visitant universitats i escoles per promoure aquestes opcions professionals.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona (ODEE) i l’associació ClosinGap han celebrat la jornada ‘Impacte de la igualtat en el creixement empresarial’ amb l’objectiu de promoure un canvi de cultura empresarial i conscienciar el teixit empresarial català, particularment les pimes, sobre la importància de promoure la igualtat de gènere i els beneficis que pot aportar a la competitivitat de l’empresa.
Taula rodona inspiracional: Xavier Balsells (moderador), Elisabet Agea, Beatriz Pérez Llorca i Eli Abad (d’esquerra a dreta)
La sessió s’ha dut a terme en el marc d’una aliança segellada entre ClosinGap i la Cámara de Comercio de España, a través de la qual es desenvoluparan 13 jornades de s.ensibilització d’aquestes característiques a tot el territori espanyol, amb la voluntat d’estendre bones pràctiques en igualtat de gènere en diferents punts de la geografia del país.
El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha afirmat que “les organitzacions inclusives impulsen tant la seva productivitat com els seus resultats” i ha fet una crida a assolir “una meritocràcia real on les dones i el talent femenins siguin reconeguts”.
“La progressió cap a la igualtats’ha estancat en els darrers vuit anys, com mostren la majoria dels Indicadors socioeconòmics. Aquestes dades, malgrat tenir-les presents i recordar-les sempre que calgui, no ens han d’enfonsar en el pessimisme, sinó encoratjar-nos a continuar treballant perquè tothom tingui oportunitats iguals, independentment del seu gènere”, ha afegit Santacreu.
Durant l’acte, Cristina Fontgivell, sòcia responsable de Kreab, ha presentat l’actualització del toolkit de ClosinGap amb una sèrie de polítiques empresarials efectives en igualtat de gènere, continguts i eines útils per a gestió en aquest terreny, totes elles recollides en més de 300 bones pràctiques.
Aquestes accions permetran a les empreses implementar polítiques efectives d’igualtat de gènere en processos de selecció, fomentar la presència femenina en llocs de responsabilitat, impulsar la igualtat salarial, fomentar la conciliació, el benestar i la salut, promoure la digitalització i fomentar vocacions STEM, així com donar suport a projectes d’acció social destinats a impulsar la igualtat.
Així mateix, també s’ha reflexionat sobre el talent empresarial femení en una taula inspiracional que ha comptat amb la presència d’Elisabet Agea Carrera, Product Referent Ibiza/ Arona de SEAT, Beatriz Pérez Llorca,responsable de Dret Laboral de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Eli Abad,sòcia fundadora de Between Technology.
La xerrada ha permès impulsar l’intercanvi d’idees i experiències entre les persones assistents amb l’objectiu d’aprofundir en els factors que influeixen en el desenvolupament de més referents empresarials dones a la regió. A la taula rodona les ponents han pogut exposar com les seves respectives institucions, que operen en sectors tradicionalment més vinculats als homes, han adoptat polítiques d’igualtat i bones pràctiques per afavorir la inclusió de dones quins beneficis els ha aportat, així com les dificultats que han trobat durant el procés. Així mateix, s’ha abordat el repte d’apropar les STEM (les ciències, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques) a les estudiants per impulsar el talent femení.
La jornada compta amb el suport del Fons Social Europeu, un instrument financer de la Unió Europea amb l’objectiu de promoure l’ocupació i enfortir la cohesió econòmica i social entre els Estats membres. Aquest fons proporciona suport financer a projectes que fomenten la creació d’ocupació, la inclusió social i la igualtat d’oportunitats en tota Europa.
D’esquerra a dreta: Cristina Fontgivell, Elisa Díaz, Anna Mercadé, Carme Poveda, Eli Abad, Beatriz Corredor, Elisabet Agea i Beatriz Pérez Llorca.
ClosinGap és un grup d’empreses que neix com a Clúster al setembre de 2018 i que es constitueix com a Associació sense ànim de lucre per a impulsar el creixement econòmic des de la igualtat de gènere. L’entitat busca promoure la transformació social cap a una economia sense bretxes de gènere tant des de l’àmbit privat com el de la col·laboració públicoprivada. L’Associació està composta per grans empreses que representen diferents sectors econòmics i socials estratègics al nostre país: Merck, Repsol, MAPFRE, BMW Group, Mahou San Miguel i Solán de Cabres, PwC, CaixaBank, Grup Social ONCE, KREAB, Fundació CEOE, Telefónica i Redeia.
El 20 d’abril, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, s’ha presentat la cinquena edició del Fòrum Hipàtia sota el títol: “Les ciutats que volem les dones”. Un acte que ha comptant amb representació política de cinc dones alcaldables, que ho són actualment o ho han sigut en el passat.
Aquestes cinc alcaldables: Meritxell Budó de Junts, Agnès Ferré de PdCat, Mireia Ingla de ERC, Aïda Llauradó d’En Comú Podem i Núria Parlón del PSC, sola el lema del fórum: volem fets i no paraules han respòs sobre les accions en clau de gènere.
Anna Mercadé, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i presidenta de l’Associació 50a50, feu la cloenda de l’acte on destacà que plataformes com l’Associació 50a50 són imprescindibles en aquesta societat patriarcal i cal que les dones vagin juntes per tirar endavant les lleis: «juntes arribarem més lluny». Per part de l’ODEE, també es comptà amb l’assistència de la seva presidenta, Roser Xalabarder.
L’Associació 50a50 i Barcelona Activa han engegat el Cicle de Jornades Virtuals sobre Lideratge Femení en sectors estratègics durant la pandèmia, tot un seguit de jornades que volen conèixer els reptes i les oportunitats als sectors estratègics durant la pandèmia de les empreses liderades per dones, amb l’objectiu de visibilitzar com les dones estan liderant alguns dels sectors econòmics més importants de la ciutat durant la crisi provocada per la Covid-19.
Es realitzaran un total de 6 sessions focalitzant en els sectors més afectats per la pandèmia: comerç, turisme, economia digital i tecnologia, cures i serveis a les persones, salut i alimentació i indústries culturals i creatives.
El cicle ha arrencat amb la seva sessió de presentació “Les dones en els sectors econòmics de Barcelona en l’era Covid-19”, on s’ha posat de manifest el fet que la pandèmia ha colpejat fortament l’economia de la ciutat, i entre els col·lectius que s’han vist més afectats trobem el de les dones, que ja presentava rellevants desigualtats socials i de gènere des de molt abans dels inicis de la crisi sanitària.
Barcelona ha vist com el seu PIB ha caigut un -8,3% interanual el tercer trimestre del 2020 i es preveu que es situï entorn d’un -10% en el conjunt de l’any, ja que la crisi de la pandèmia ha suposat la destrucció neta del 3% de l’ocupació, l’augment accelerat de l’atur (+36%) i una gran pèrdua del teixit empresarial. L’afectació de l’activitat econòmica és més acusada en sectors de serveis de mercat amb alta precarietat laboral: hostaleria, comerç i cultura i oci, en canvi hi ha sectors que es comporten relativament favorables en l’augment de llocs de treball com són el sanitari i el tecnològic.
Les dones, una vegada més han estat les més afectades per la crisi de la pandèmia, prop de la quarta part de la població adulta femenina de Barcelona està a l’atur, en ERTO i/o en cerca activa de feina, moltes dones estaven en l’economia informal (treballadores de la llar, cuidadores, venedores, etc.) que s’han quedat sense ingressos i sense ajudes. Però, a part de l’impacte econòmic, s’afegeixen els factors de difícil quantificació que han fet que les dones hagin rebut un major impacte sobre el seu benestar. Elles han patit més estrès per la dificultat de conciliar les tasques de cura i el teletreball o la manca de treball, quan es va eliminar la obligatorietat de teletreballar, els homes van tornar abans a la presencialitat que les dones, la distribució de les tasques de cura i domèstiques continua sent desigual i el fort augment del maltractament en els casos de convivència de violència domèstica.
Tot i així, els indicadors de participació femenina al mercat laboral de Barcelona segueixen per sobre de les mitjanes espanyola i europea i les actuals tendències econòmiques plategen el doble repte d’incrementar la participació de les dones al sector tecnològic i millorar la qualitat de l’ocupació en aquells sectors –com la sanitat-on la presència femenina és predominant, però les condicions laborals són sovint precàries.
El teletreball és una oportunitat que pot reduir la bretxa de gènere si s’utilitza bé perquè aporta “flexibilitat”, però ha de ser utilitzada tant per homes com per dones i les tasques de cura i domèstiques haurien de ser corresponsabilitat de tots dos membres d’una parella indistintament del seu sexe.
L’acte d’inauguració del cicle ha comptat amb la participació de Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; Montse Basora, directora d’Emprenedoria de Barcelona Activa; Àngels Santigosa i Carme Poveda, de l’Observatori de Barcelona, i Anna Mercadé, presidenta de 50a50. En paraules de Jaume Collboni, «un dels reptes de futur és lluitar contra les desigualtats salarials i de gènere del mercat de treball, i per a això és absolutament necessari impulsar el talent de les dones». En aquest sentit, ha confirmat que ja s’estan implementant polítiques de reactivació per oferir formació en sectors estratègics. Segons les dades exposades per Carme Poveda i Àngels Santigosa, mentre que en el context actual sectors com el comerç i el turisme s’han vist dràsticament afectats per la pandèmia, les TIC han seguit augmentat els llocs de treball, fomentant així que la incorporació de les dones en aquest sector es converteixi en un repte fonamental. Paral·lelament, el sector Salut i Bio manté l’ocupació estable i es preveu que la valoració social de treballs de cura i salut augmenti en un futur molt pròxim. «La pandèmia ha obert les entranyes d’una societat organitzada en clau masculina, i la bretxa entre dones i homes i el sostre de vidre s’han accentuat», ha explicat Anna Mercadé, qui ha posat el focus en la càrrega de treball de cures extra que han patit les dones durant el confinament. Per això, ha afegit que el teletreball s’ha de reglar per conveni i les empreses han d’atorgar ajuts per a la conciliació.
El cicle continuarà durant aquest primer trimestre de 2021. Al llarg de les següents sis sessions, que es duran a terme en format virtual on s’analitzaran en detalls els sectors: Comerç (03/02/2021); Turisme (17/02/2021); Economia digital i tecnologia (03/03/2021); Cures i serveis a les persones (17/03/2021); Industries culturals i creatives (14/04/2021); Salut i alimentació (21/04/2021)
Per inscriure-us a les sessions cliqueu al següent link.
«No és només la visibilitat externa; moltes vegades dins del teu ecosistema ignores que també hi ha directives. Tenim una assignatura pendent en identificar-nos a nosaltres mateixes.»
«La feina de l’ODEE i de l’@annamercade ha estat pionera per integrar a les empreses la perspectiva de gènere; i ho han fet parlant el llenguatge de les empreses”.
Para ofrecer las mejores experiencias, utilizamos tecnologías como las cookies para almacenar y/o acceder a la información del dispositivo. El consentimiento de estas tecnologías nos permitirá procesar datos como el comportamiento de navegación o las identificaciones únicas en este sitio. No consentir o retirar el consentimiento, puede afectar negativamente a ciertas características y funciones.
Funcional
Siempre activo
El almacenamiento o acceso técnico es estrictamente necesario para el propósito legítimo de permitir el uso de un servicio específico explícitamente solicitado por el abonado o usuario, o con el único propósito de llevar a cabo la transmisión de una comunicación a través de una red de comunicaciones electrónicas.
Preferencias
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
Estadísticas
El almacenamiento o acceso técnico que es utilizado exclusivamente con fines estadísticos.El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu Proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
Marketing
El almacenamiento o acceso técnico es necesario para crear perfiles de usuario para enviar publicidad, o para rastrear al usuario en una web o en varias web con fines de marketing similares.
